Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
103 Cards in this Set
- Front
- Back
|
tocar els collons tocar els nassos tocar els pebrots tocar la pera tocar la polla |
**tocar la polla** |
|
|
tocat [vestimenta] |
lligadura, adorn de cap, ornament de cap.
pentinat. |
|
|
tocinet del cel |
flamet flam de rovell |
|
|
toldo |
tendal, vela, para-sol. |
|
|
fer-se el tonto |
fer l'orni fer el met |
|
|
posar-se tonto |
entestar-se, entretzenar-se, ficar la banya en un forat.
tenir molts fums. |
|
|
tonto perdut tonto de remat |
beneit del cabàs tros de quòniam |
|
|
a tope |
a totes.
de gom a gom, ple ; fins al capdamunt. |
|
|
posar tope |
posar ratlla
"hem de posar ratlla als diners que invertirem". |
|
|
vestit de topos |
vestit de llunes |
|
|
tornar a les andades |
tornar-hi tornar a fer el mateix reincidir |
|
|
destornillador |
tornavis, collador. |
|
|
torpe |
1. [poc hàbil] pocatraça, graponer, maldestre, malapte, negat, matusser.
2. [que es mou amb dificultat] feixuc, carranc.
3. [poc intel·ligent] talòs, obtús, toix. |
|
|
menjar turró |
menjar turrons |
|
|
1. tot Menorca és plena de gent. 2. tota Menorca és plena de gent. |
1. tot Menorca.
["tot" és invariable davant d'un nom geogràfic que no va precedit d'article"]. |
|
|
Hi farem tot el possible. |
Hi farem tant com podrem. Hi farem tot el que podrem. |
|
|
tot el que |
1. SÍ = [sentit literal, complement directe] = "l'atleta va córrer tot el que va poder" (= totes les curses que va poder).
2. NO >> [valor adverbial] >> TANT COM = "per a no perdre el tren, vaig córrer tant com vaig poder". |
|
|
tot just |
1. SÍ = [contextos temporals] = només, solament = "anem bé, tot just són les cinc".
2. NO >> [contextos espacials] >> JUSTAMENT >> "la mosca s'ha posat justament davant de la tele". |
|
|
tot quisqui |
tothom, tot déu |
|
|
tot seguit |
1. SÍ = a continuació.
2. NO >> ara mateix, ràpidament >> EN POCA ESTONA, DE SEGUIDA. |
|
|
tots els dies |
cada dia
["tots els" no té valor freqüentatiu]. |
|
|
quins assumptes tractarem en la reunió? |
de quins assumptes tractarem...?
["tractar" NO és correcte quan vol dir "prendre com a objecte de debat o estudi" >> TRACTAR DE]. |
|
|
no el trago |
no el puc pair no el puc sofrir no l'aguanto el tinc entravessat. |
|
|
tragon |
golafre fartaner fartís llepaplats |
|
|
traïcioner |
traïdor, traïdorenc |
|
|
va ben trajat |
va ben mudat |
|
|
això transcurriria en un ambient distès |
aixó transcorreria... |
|
|
1. transplantar. 2. trasplantar. |
trasplantar
**transplantar** |
|
|
1. transtorn. 2. trastorn. |
trastorn
**transtorn** |
|
|
traqueteig |
sotragueig sacseig |
|
|
1. transcendir. 2. trascendir. |
transcendir
**trascendir** |
|
|
trasnotxar |
tranuitar |
|
|
trasnotxat |
passat passat de moda estantís tronat
demacrat, desmillorat. |
|
|
trastada |
mala passada, mala jugada.
malifeta, entremaliadura, diableria. |
|
|
tirar-se els trastos pel cap |
tirar-se els plats al cap |
|
|
tirar els trastos |
Preferibles:
tirar la canya, tirar amoretes, tirar floretes, dir amoretes. |
|
|
trasto |
Preferibles:
fòtil, andròmina, enderga estri inútil, soca |
|
|
treball / feina |
1. treball = esforç ; obra produïda amb aquest esforç.
2. feina = ofici, tasca ; exercici de la professió.
[Quan fem referència a la durada de l'activitat, cal usar "feina" o "dedicació", mai "treball" >> "canviar la bombeta em suposa vint minuts de feina"]. |
|
|
no t'ho prenguis a la tremenda |
no li donis tanta importància no en facis un gra massa. |
|
|
agafa el tercer trencant a mà dreta |
agafa el tercer trencall a mà dreta |
|
|
trencar el gel |
trencar el glaç |
|
|
per l'estil sant tornem-hi si fa o no fa tres quarts del mateix |
**tres quarts del mateix** |
|
|
Ja has tret les entrades? |
Ja has comprat les entrades? Ja tens les entrades? |
|
|
Treu-li la joguina, que és hora de dinar. |
Pren-li la joguina...
["treure" NO vol dir "arrabassar amb força o decisió"]. |
|
|
Ja li treu dos dits a son pare. |
Ja passa el seu pare de dos dits. Ja és dos dits més alt que son pare. |
|
|
Ha tret dos segons d'avantatge al líder. |
Ha esgarrapat... Ha arrencat... |
|
|
Això no treu que... |
Això no impedeix que... Això no és obstacle perquè... Això no priva que... |
|
|
s'ha tret la plaça de funcionari |
Ha pres la plaça de funcionari.
Ha aconseguit la plaça de funcionari. |
|
|
El sindicat ha tret representació a l'empresa. |
El sindicat ha pres respresentació... El sindicat ha aconseguit representació... |
|
|
treure a col·lació |
portar a col·lació |
|
|
fer pujar els colors treure els colors |
fer enrojolar fer tornar vermell fer posar vermell (com un tomàquet / pigot / perdigot). |
|
|
Ha anat traient endavant el negoci. |
Se n'ha anat sortint amb el negoci. |
|
|
Li costa sortir-se'n amb les mates |
No se'n surt gaire amb les mates. |
|
|
això t'ho has tret de la màniga |
això t'ho has inventat! quines coses t'empesques! quina imaginació! |
|
|
trillat |
fressat, freqüentat.
poc original, suat, gastat. |
|
|
triftong triptong |
triftong
**triptong** |
|
|
tripartida tripartita |
tripartida
**tripartita** |
|
|
trofeig trofeu |
trofeu
**trofeig** |
|
|
trolebús |
troleibús tròlei |
|
|
tronxar-se de riure |
cargolar-se de riure partir-se de riure esclafar-se de riure |
|
|
troquelat |
encunyat |
|
|
trueque |
bescanvi.
barata, canvi, troc, permuta. |
|
|
passar pel tubo |
passar per l'adreçador |
|
|
tulipan |
tulipa |
|
|
tuna |
estudiantina |
|
|
quina tunda! |
quina pallissa! quina allisada! quina estomacada! quin fart de llenya! |
|
|
tupit |
espès, atapeït, atofat, tofut. |
|
|
tutela tutelatge |
tutela
**tutelatge** |
|
|
anar amb ull |
anar amb peus de plom |
|
|
amb els ulls tancats |
a ulls clucs |
|
|
amb els ulls com plats |
amb els ulls com taronges |
|
|
en un obrir i tancar d'ulls |
en un tancar i obrir d'ulls en un batre d'ulls en un tres i no res. |
|
|
mirar amb la cua d'ull |
mirar de cua d'ull mirar de reüll |
|
|
no vaig poder pegar ull en tota la nit |
no vaig poder acluclar els ulls en tota la nit |
|
|
ojos que no ven, corazón que no siente |
d'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. |
|
|
ser l'ull dret d'algú |
ser la mà dreta d'algú |
|
|
tenir els ulls embenats |
tenir una bena als ulls |
|
|
a ojos de buen cubero a ull |
a bell ull |
|
|
a broma de broma en broma |
de broma rient
**a broma** **en broma** |
|
|
ultimar |
enllestir
["ultimar" està acceptat, però] |
|
|
aquesta foto i una altra posterior |
... i una altra DE posterior.
[quan no repetim el nom i expressem una quantitat o selecció, cal dir "un altre DE"] |
|
|
un altre món és possible |
[anglicisme]
hi ha un altre món possible poder fer un altre món podem fer un món diferent |
|
|
fa uns dies que no llegeixo |
fa ALGUNS dies que no llegeixo
["uns" no és correcte en el sentit dels adjectius indeterminats "alguns", "uns quants" o "uns pocs"] |
|
|
ha passat unes setmanes a casa |
ha passat ALGUNES setmanes a casa
["uns" no és correcte en el sentit dels adjectius indeterminats "alguns", "uns quants" o "uns pocs"] |
|
|
tinc uns pantalons que em sobren |
1. SÍ = només en tinc uns de sobrers.
2. NO >> tinc ALGUNS pantalons que em sobre (o UNS QUANTS). |
|
|
serem uns dies fora |
serem UNS QUANTS dies fora
["uns" no és correcte en el sentit dels adjectius indeterminats "alguns", "uns quants" o "uns pocs"] |
|
|
vam demanar unes anxoves |
vam demanar anxoves vam demanar quatre anxoves vam demanar un plat d'anxoves |
|
|
anar a fer unes birres |
anar a fer un parell de birres anar a fer quatre birres |
|
|
deuen ser uns quatre gats |
deuen ser quatre gats |
|
|
hi ha uns pocs assistents |
hi ha uns quants assistents hi ha algun assistent |
|
|
a costa de fer contents uns pocs |
a costa de fer-ne contents uns quants |
|
|
un a un |
d'un a un un per un |
|
|
unànim unànime |
unànime
**unànim** |
|
|
vacil·lar |
1. SÍ = dubtar.
2. NO >> [voler enganyar] rifar-se, aixecar la camisa, prendre el número, prendre el pèl.
3. NO >> [fer el fanfarró] fatxendejar, bravatejar, pinxejar, vanar-se, jactar-se. |
|
|
quina vacil·lada! |
quina fanfarronada! quina bravata! |
|
|
vagància |
1. SÍ = fet de no estar ocupat en res = "porto un any a l'atur, i amb tota aquesta vagància he perdut l'hàbit de llevar-me d'hora".
2. NO >> qualitat de gandul >> ganduleria. |
|
|
fer el vago |
mandrejar fer el mandra fer el gandul |
|
|
vale! |
d'acord! entesos! va bé! molt bé! |
|
|
vànua |
vànova |
|
|
varilla |
1. [bastó prim] vareta.
2. [paraigua] barnilla. |
|
|
estar a dos veles |
no tenir ni un duro estar en la misèria |
|
|
qui t'ha donat vela en aquest enterro? |
qui et mana de ficar-t'hi? |
|
|
passar la nit en vela |
passar la nit en vetlla passar la nit sense dormir passar la nit de tranuita. |
