Reading...
Play button
Play button
Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
131 Cards in this Set
- Front
- Back
|
consegüentment / conseqüentment |
#consegüentment = per tant, en conseqüència = “el van trobar culpable i, consegüentment, va ser empresonat”.
#conseqüentment = d'una manera conseqüent ; moralment = “si no vols embolics, actua conseqüentment”. |
|
|
consultar amb X
consultar X amb Y |
consultar X
consultar X a Y "consulteu els dubtes al farmacèutic". |
|
|
contemplar
|
SÍ = mirar amb atenció.
NO >> contenir (una llei, un text) >> preveure, tenir en compte, incloure, recollir >> “la llei no preveu aquesta possibilitat”. |
|
|
a) contestar l'entrevistador.
b) contestar a l'entrevistador. |
contestar a l'entrevistador ; li ha contestat.
contestar als insults ; hi ha contestat. |
|
|
continuar amb X
"continuem amb la visita" |
continuar X
"continuem la visita!" |
|
|
coordenada
|
NO >> sentit figurat >> línia >> “Hem d'establir les línies d'acció política”.
|
|
|
corramos un tupido velo
|
tirem–hi un vel, passem–hi un vel.
|
|
|
porta corredera
|
porta corredissa.
|
|
|
corrent / corrents
|
#corrent = gerundi de córrer.
#corrents = adverbi = de pressa. —“hi vaig anar corrent” = no hi vaig anar amb cotxe ni caminant. —“hi vaig anar corrents” = hi vaig anar de pressa (i podia ser caminant, corrent, etc). |
|
|
córrer a càrrec
|
ésser a càrrec, anar a càrrec ; fer–se càrrec, tindrà a càrrec.
—“Les despeses corren a càrrec meu” >> “Em faig càrrec de les despeses”. —“L'organització corre a càrrec del casal” >> “El casal tindrà càrrec de l'organització”. |
|
|
quin corte li ha fotut!
|
quin miquel li ha fotut!
quin rebuf li ha fotut! |
|
|
no et tallis!
|
no et facis enrere! no et faci vergonya!
|
|
|
cotejar
|
acarar, confrontar
|
|
|
creauda
"una creuada contra el tabac". |
croada
|
|
|
creuar [Ruaix l'accepta]
|
travessar, passar
encreuar, plegar. |
|
|
criança [vi]
|
envelliment, maduració
vi envellit. |
|
|
quarenton
|
quadragenari, quarantí
|
|
|
passar la nit al quartelillo
|
passar la nit a prevenció
|
|
|
quarto
|
cambra, habitació
|
|
|
cuba
|
bóta, cisterna, tanc
|
|
|
cubilet
|
gobelet, pot
|
|
|
fer cuento
|
fer comèdia
|
|
|
a quento de què?
|
per quins set sous?
|
|
|
aplicar el conte
|
prendre model, aprendre la lliçó
|
|
|
cultivat
|
culte
|
|
|
curiós
|
SÍ = interessant de veure.
NO >> badoc, tafaner. |
|
|
curtit
|
avesat, bregat, fet, enfortit, endurit.
|
|
|
d'aquí que [+ oració consecutiva]
|
d'aquí ve que
"d'aquí ve que no et vulgui veure". |
|
|
d'ara en endavant
d'avui en endavant |
d'ara endavant
d'avui endavant |
|
|
de ser cert, és molt greu
|
en cas de ser cert
si és cert a ser cert *de + inf >> NO >> ús condicional |
|
|
de... fins a...
des de... a... |
des de... fins ...
|
|
|
debacle
|
desfeta, catàstrofe
|
|
|
de bones a primeres
|
sense més ni més
de cop i volta tot d'un plegat aviat ; en primer lloc, d'antuvi |
|
|
a ciència certa ; de ciència certa
|
del cert.
|
|
|
decimonònic
|
vuitcentista
|
|
|
a) decodificar
b) descodificar |
descodificar
|
|
|
de l'ordre de
|
entorn de, cosa de, vora, aproximadament, prop de, uns
|
|
|
deixar de volta i mitja
|
deixar com un drap brut
|
|
|
altrament
d'altra manera del contrari en cas contrari si no |
del contrari
|
|
|
deletrejar
|
lletrejar
|
|
|
de mal en pitjor
|
cada vegada pitjor, com més va pitjor
|
|
|
demanar prestat
|
manllevar, emmanllevar
|
|
|
de marres
|
de sempre, dels trons, famós
|
|
|
de meravella
de nassos de primera perfecte |
**de meravella**
|
|
|
denostar
|
criticar, reprovar, bescantar
|
|
|
de nou ; novament
|
una altra vegada, altra vegada.
tornar a |
|
|
deparar
|
oferir
|
|
|
de peu, de peus
|
dret, de peu dret, dempeus, a peu dret
|
|
|
de quan en quan
de quant en quant de tan en tan de tant en tant de tant en quant |
de tant en tant
|
|
|
desaigua
|
desguàs
|
|
|
desangelat
|
trist, apagat, sense gràcia
|
|
|
descabellat
|
desgavellat, sense cap ni peus, desenraonat
escabellat |
|
|
descarriar
|
desencaminar, desencarrilar
|
|
|
no és descartable que
|
no podem descartar que
|
|
|
descontent
|
Sí = adjectiu.
No >> substantiu >> DESCONTENTAMENT, MALESTAR. |
|
|
desenfadat
|
desimbolt, fresc, lliure.
|
|
|
desenvolupar
|
SÍ = fer activa alguna cosa fer–la néixer o créixer = “volem desenvolupar l'activitat turística a la comarca”.
NO >> acomplir un càrrec o feina >> #exercir, ocupar, fer feines de >> “estic exercint el càrrec de director adjunt”. |
|
|
desetxable
|
d'un sol ús, d'ús limitat.
|
|
|
desguassar
|
SÍ = treure l'aigua encallada.
NO >> desmuntar >> desballestar. |
|
|
a) desitjo que t'agradi
b) espero que t'agradi |
espero que t'agradi.
|
|
|
des de que
|
d'ençà que.
[des que] << millor no. |
|
|
desllomar–se
|
esllomar–se.
|
|
|
desmentit
|
SÍ = adjectiu / participi.
NO >> substantiu >> desmentiment. |
|
|
despampanant
|
espaterrant, esbalaïdor.
|
|
|
despejar la X
|
aïllar la X
|
|
|
desperdiciar
|
desaprofitar, deixar passar ; malbaratar, malversar, malgastar, dilapidar.
|
|
|
desperdigar
|
escampar
|
|
|
a) desperta d'una vegada!
b) desperta't d'una vegada! |
desperta't d'una vegada!
|
|
|
despotricar de
|
malparlar de
dir penjaments de |
|
|
menysprear
|
NO >> no tenir en compte >> NEGLIGIR
"són tan petites que es poden negligir a l'hora de calcular" |
|
|
a) ha caigut una quantitat inapreciable de pluja.
b) ha caigut una quantitat menyspreable de pluja. c) ha caigut una quantitat negligible de pluja. |
** quantitat menyspreable de pluja.
|
|
|
a) desproveït
b) desprovist |
**desprovist
|
|
|
despuntar
|
NO >> excel·lir, sobresortir.
|
|
|
destacar
|
SÍ = ús transitiu = "destaco la lletra d'aquesta cançó".
NO >> ús intransitiu >> DESTACAR–SE >> "la lletra d'aquesta cançó es destaca". |
|
|
destartalat
|
atrotinat, tronat, desmanegat.
|
|
|
a) desvalorar
b) desvaloritzar |
**desvaloritzar
|
|
|
a) desavantatge.
b) desventatge |
**desventatge
|
|
|
desvelar
|
desvetllar
revelar |
|
|
desvirgar
|
desflorar, desponcellar
|
|
|
detentar
|
detenir, posseir
|
|
|
detonant
|
SÍ = adjectiu.
NO >> substantiu >> DETONADOR. |
|
|
a) de tota manera.
b) de totes maneres. c) de totes formes |
**de totes formes
[i preferir "de tota manera" a "de totes maneres"] |
|
|
devorar
|
empassar–se, cruspir–se
|
|
|
a) diferent a
b) diferent de |
diferent a
|
|
|
a) fins al dilluns.
b) fins el dilluns. c) fins dilluns. |
fins dilluns
|
|
|
dinar [ = menjada d'importància]
|
àpat
|
|
|
a) menjo la fruita.
b) em menjo la fruita |
em menjo la fruita
[quan hi ha article o quantificador acompanyant el CD, no és "menjar" sinó "menjar–se"]. "menjo truita" però "em menjo la truita". |
|
|
dins de quatre dies
|
d'aquí a quatre dies.
|
|
|
mesures disciplinars
|
mesures disciplinàries
|
|
|
a) disparar algú.
b) disparar a algú. |
disparar a algú
|
|
|
disseccionar
|
dissecar
|
|
|
dissuassori
|
dissuasiu
|
|
|
divisar
|
albirar, entreveure, afigurar, entrellucar.
|
|
|
dolència
|
molèstia, mal, malaltia, xacra
|
|
|
donar el llum
|
encendre el llum
|
|
|
què donen avui per la tele?
|
que fan avui per la tele?
|
|
|
a) donar un cop d'ull
b) fer un cop d'ull |
donar un cop d'ull.
|
|
|
donar el pego
|
fer el fet
|
|
|
donar el sol
|
tocar–hi el sol
|
|
|
donar gust
|
fer goig, ser plaent
|
|
|
dóna igual
|
tant fa
tant és tant se val |
|
|
donar la impressió
|
fer l'efecte
|
|
|
donar la volta a
|
girar, tombar
"tombar la truita" |
|
|
donar l'esquena
|
girar l'esquena
|
|
|
donar positiu
|
no passar
|
|
|
dóna temps de venir
|
tenim tens de venir
hi ha temps de venir |
|
|
dóna–li al play
|
prem el play
pitja el play |
|
|
li ha donat per cantar
|
li ha agafat per cantar
|
|
|
donar–se a la fuga
|
fugir, escapar–se.
[el DIEC no accepta "fugar–se"] |
|
|
se li dóna bé cantar
|
té facilitat per cantar
cantar és el seu fort li va bé cantar |
|
|
donar–se pressa
|
afanyar–se, apressar–se, cuitar
|
|
|
treballar dur
|
treballar de valent
["dur" és adjectiu, no adverbi]. |
|
|
a) durader.
b) durador. |
durador.
|
|
|
a) eixordador.
b) eixordidor. |
eixordador.
|
|
|
no m'agrada el més mínim
|
gens ni mica, gens, ni gota
|
|
|
el més ràpid possible
|
tan ràpid com es pugui.
com més ràpid millor. |
|
|
depèn del nombre d'assistents
|
depèn de quanta gent vingui.
["el nombre de" >> "quanta gent"] |
|
|
no has fet el suficient per aprovar
|
no has fet el mínim
no has fet el que calia |
|
|
els cops que valgui
|
tants cops com calgui
[quan es remarca la quantitat: "els X que (+verb)" >> "tants X com (+verb)] |
|
|
embadurnar
|
empastifar, untar, pastifejar, embrutar
|
|
|
embenatge
|
SÍ = conjunt de materials que formen l'embenat = “prepareu un embenatge per a aquest pacient”.
>> NO >> lligada amb benes per a protegir una part del cos |
|
|
empalagós
|
apegalós, enganxifós
|
|
|
empanadilles
|
crestes
|
|
|
a) han empatat
b) han empatat el partit. c) han empatat en el partit. |
han empatat
han empatat en el partit. ** han empatat el partit |
|
|
empeine
|
empenya
|
|
|
emperifollada
|
empolainada
|
|
|
empinat
|
dret, costerut.
trempat. |
|
|
pizzes per emportar
|
pizzes per emportar–se
|
|
|
emportar–se per davant
|
emportar–se
arrasar assolar |
|
|
empotrat
|
encastat ; de paret.
|
|
|
a) estava trist i encara ho estic.
b) estava trist i encara n'estic. |
estava trist i encara ho estic |
