Reading...
Play button
Play button
Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
260 Cards in this Set
- Front
- Back
|
fallar |
NO >> establir una sentència
NO >> atorgar un premi >> DICTAR, DECIDIR |
|
|
faltaria més!
no faltaria més! no faltava més! |
només faltaria!
només caldria! no caldria sinó! i tant! |
|
|
fantasiejar
|
tenir fantasies
lliurar-se a la fantasia |
|
|
farragós
|
feixuc, pesat, enrevessat.
|
|
|
que tinguis un feliç dia!
|
que passis un bon dia!
|
|
|
ha mort a la mateixa edat en què va fer-ho la Marilyn
|
... a la mateixa edat que va morir la Marilyn
["FER" no hauria de substituir el verb principal en oracions de relatiu o coordinades]. "diuen que va néixer a Bcn, però ho va fer a Gràcia" >> "però va ser a Gràcia". |
|
|
fer el ronso
|
fer el ronsa, ronsejar
|
|
|
fer fàstics a
|
girar l'esquena a
menysprear |
|
|
fer la vista grossa
|
fer els ulls grossos
|
|
|
fer uns riures
|
fer quatre rialles
riure una mica |
|
|
fer-se amb el poder
|
aconseguir el poder
obtenir el poder |
|
|
fer-se l'amo d'un lloc
|
fer-se amo d'un lloc
|
|
|
fer-se el suec
|
fer l'orni, fer el pagès, fer el met
|
|
|
fer-se el [sord, pagès, etc.]
|
fer el [sord, pagès]
|
|
|
fer-s'ho [sexual]
|
fer l'amor, fer l'acte sexual, copular, fer ús de matrimoni, cardar, boixar, follar, pitjar, tirar-se ; masturbar-se, pelar-se-la.
|
|
|
t'ho fas prou bé, amb el cotxe nou
|
t'espaviles prou bé, amb el cotxe nou
|
|
|
a) donar un cop d'ull.
b) fer un cop d'ull |
donar un cop d'ull
|
|
|
a) donar un cop [puntada, clatellot, coça].
b) fer un cop [puntada, clatellot, coça] |
donar, clavar, etzibar
|
|
|
fer una copa
|
fer un beure, prendre alguna cosa
|
|
|
a) el nostre fi és passar-ho bé.
b) la nostre fi és passar-ho bé. |
el nostre fi és passar-ho bé
|
|
|
a) el fi del món.
b) la fi del món. |
la fi del món
|
|
|
ficar
|
SÍ = fer entrar, introduir.
NO >> fer que una cosa sigui en un lloc >> posar >> “Ho hauries de posar damunt de l'armari”. NO >> donar, vendre, posar >> posar: “Posa'm un parell de bistecs”. |
|
|
s'ha ficat histèrica
|
s'ha posat histèrica
|
|
|
ficar-se en un jardí [o berenjenal]
|
ficar-se en un sarau
ficar-se en un merder ficar-se en un embolic |
|
|
ficar-se en camisa d'onze vares
|
ficar-se on no el demanen
|
|
|
filtrat
|
SÍ = líquid que resulta d'una filtració.
NO >> operació de filtrar >> filtració, filtratge. |
|
|
finalitzar
|
acabar, enllestir
[el DIEC l'accepta] |
|
|
a) farem fins a tres classes al dia.
b) farem fins tres classes al dia. |
farem fins a tres classes al dia.
[És sempre "FINS A" quan segueix una determinació que NO és ni de LLOC ni de TEMPS]. |
|
|
a) no ha parat fins aconseguir-ho.
b) no ha parat fins a aconseguir-ho. |
no ha parat fins a aconseguir-ho
[Davant d'infinitius, sempre és FINS A] |
|
|
a) no arribaran fins demà.
b) no arribaran fins a demà. |
no arribaran fins demà.
[S'usa "FINS" o "FINS A" segons si en una oració semblant també s'usaria 'A' o no]. |
|
|
fins aquí podíem arribar!
|
on anirem a parar!
|
|
|
a) fins al capdamunt
b) fins als collons c) fins als nassos d) fins a les pilotes e) fins als ous |
NOMÉS és genuïna "fins al capdamunt".
estar-ne tip, estar-ne fart, tenir-ne prou de |
|
|
fins ara! [comiat]
|
fins després! fins aviat!
|
|
|
finura
|
finor, finesa
|
|
|
a) fix
b) fixe c) fixo. |
fix
|
|
|
flaccidesa
flacidesa |
flacciditat
|
|
|
a) flat
b) flato c) flatus |
flat
|
|
|
fletar un vaixell
|
noliejar un vaixell
|
|
|
floreixent
|
florent, esponerós
|
|
|
a) respirar fondo.
b) respirar fons. |
respirar fondo
[fondo = adjectiu o adverbi fons = substantiu] |
|
|
a) al fondo de l'armari.
b) al fons de l'armari |
al fons de l'armari
[fondo = adjectiu o adverbi fons = substantiu] |
|
|
forani
|
forà
|
|
|
forrar-se
|
fer-se d'or, enriquirse
folrar-se |
|
|
fregona
|
pal de fregar
fregadora |
|
|
freqüentment
|
sovint
|
|
|
freqüentar
|
SÍ = visitar sovint algú o algun lloc = “M'agrada freqüentar els museus”.
NO >> esdevenir-se sovint >> sovintejar = “Les pluges no sovintegen a l'estiu”. |
|
|
fugar-se
|
fugir
evadir-se escapar-se |
|
|
fugir per cames
|
fugir cames ajudeu-me
fugir corrents |
|
|
fulano i mengano
|
en tal i en tal altre
en Pau, en Pere i en Berenguera |
|
|
fundició
|
foneria [lloc]
fosa [tècnica] |
|
|
escoltant un discurs tan idealista, gairebé brando la bandera.
|
... una mica més i brando la bandera.
[gairebé = SÍ = encara no del tot] [gairebé >> NO >> una mica més i] |
|
|
garrafal
|
colossal, enorme, exorbitant.
|
|
|
gaseoducte
|
gasoducte
|
|
|
gastar una broma
|
fer una broma
|
|
|
gelos
|
gelosia
|
|
|
gens / res
|
gens = "en absolut"
res = "cap cosa" |
|
|
a) és una feina gens atractiva.
b) no és una feina gens atractiva. |
no és una feina gens atractiva
|
|
|
Hi havia ambient, a la discoteca?
a) gens. b) no gens. |
No gens.
|
|
|
gimnàsia
|
gimnàstica
|
|
|
gir
|
SÍ = moviment circular = “el cotxe ha fet un gir molt tancat”.
NO >> canvi que té algun afer >> tomb >> “cal un tomb en política”. |
|
|
globus sonda
|
baló sonda
|
|
|
goteig
|
degoteig, degotament
regalim |
|
|
gran / gros
|
#gran = superfícies, dimensions (aeroport, botiga, plaça, ciutat, etc.).
#gros = cossos amb volum (sabates, animal, paquet, home, etc.). |
|
|
gripós
|
engripat
|
|
|
guixeta
|
#taquilla = SÍ = lloc on despatxen bitllets (cinema, estació, etc.).
#armariet = lloc per a ficar-hi roba o d'altres objectes (gimnàs, escola) |
|
|
a) fer gust a
b) fer gust de |
fer gust de
|
|
|
donar-se el gustasso
|
tenir el gran gust
fer-se passar les ganes fer-se passar el desig |
|
|
heterodox
heterodoxe |
heterodox
**heterodoxe |
|
|
mirar per damunt de l'espatlla
|
mirar de dalt a baix
|
|
|
ho parlem!
|
en parlem!
|
|
|
costar horrors
|
costar una barbaritat
passar-les magres suar la cansalada |
|
|
hospedar
|
hostatjar
allotjar albergar |
|
|
hosteleria
|
hostaleria
hoteleria |
|
|
deixar petja
|
SÍ = senyal que deixa un peu.
NO >> senyal que deixa un objecte o acció: "el seu comportament ha deixat empremta". |
|
|
I+D
|
R+D
[recerca i desenvolupament] |
|
|
identificatiu
|
identificador
|
|
|
igual vindré
|
"igual" NO té sentit de possibilitat
potser, possiblement, encara. —“Igual empatem el partit!” >> “ Qui et diu que no empatem el partit?”. —“He trobat el bar i ara igual resulta que no hi ha lloc” >> “He trobat el bar i després resultarà que no hi haurà lloc”. —“No mengis tant, que igual rebentes” >> “No mengis tant, que encara rebentaràs” |
|
|
a l'igual que
|
igual que
com també a l'igual de |
|
|
no sé què imagines, però t'equivoques
|
no sé què t'imagines
"imaginar" >> "imaginar-se" quan vol dir "suposar, formar-se una noció sense base suficient". |
|
|
iman
|
imam [religiós]
imant [metall] |
|
|
imbècil
|
imbecil
[ja acceptada al DIEC2] |
|
|
imborrable
|
inesborrable
|
|
|
les immediacions
|
la rodalia
els voltants els encontorns |
|
|
immiscuir-se
|
immiscir-se
ficar-se maneflejar |
|
|
impàs
impasse |
atzucac
cul-de-sac punt mort carreró que no passa |
|
|
a) Això no impedeix el pare de venir: això no l'impedeix de venir.
b) Això no impedeix al pare de venir; això no li impedeix de venir. |
a)
impedir [+CI] **impedir [+CD] |
|
|
plusquamperfecte
|
plusquamperfet
|
|
|
base imponible
|
base imposable
|
|
|
a) les coses que l'interessen [CD].
b) les coses que li interessen [CI]. |
b)
importar + CI |
|
|
t'importa, si vinc?
|
et fa res, si vinc?
et sap greu, si vinc? "importar" NO en el sentit de "molestar" |
|
|
i a tu què t'importa?
|
i tu que n'has de fer?
|
|
|
això no m'importa
|
això no em fa res
|
|
|
m'importa un rave
|
tant me fa
tant me fot tant se m'en dóna me la bufa me la sua |
|
|
impressionar algú
impressionar a algú |
impressionar algú [CD]
|
|
|
imputar
|
SÍ = atribuir a algú la culpa d'una cosa = “cal imputar al porter la derrota”.
NO >> [judicial] >> encausar, inculpar = “han encausat la infanta”. |
|
|
inalàbric
sense fil sense fils |
sense fil
**inalàmbirc **sense fils [DIEC2] |
|
|
inaplaçable
|
inajornable
|
|
|
incautar
|
confiscar
requisar comissar decomissar |
|
|
inconcret
|
no concret
|
|
|
incaut
incaute |
incaut
|
|
|
inclús
|
SÍ = adjectiu = "inclòs, comprès".
NO >> adverbi >> fins i tot, àdhuc, ... i tot |
|
|
obrirem del 15 al 30 d'agost inclusiu
|
inclusivament
inclusiu = SÍ = adjectiu inclusiu >> NO >> adverbi |
|
|
tinc la col·lecció incomplerta
tinc la col·lecció incompleta |
** incomplerta
incomplert = SÍ = participi d'incomplir. incomplert >> NO >> adjectiu >> incomplet. |
|
|
incult
inculte |
inculte
*incult |
|
|
a) això no incumbeix al teu pare: això no li incumbeix.
b) això no incumbeix el teu pare: això no l'incumbeix. |
a) incumbir a algú [CI]
** incumbir + CD |
|
|
inflingir
|
infligir = aplicar un càstig.
infringir = violar un pacte. |
|
|
això ha influït el meu estil
|
això ha INFLUÏT SOBRE el meu estil
això ha INFLUENCIAT el meu estil. |
|
|
a) si en vol saber més, truqui i li n'informarem.
b) si en vol saber més, truqui i el n'informarem. |
b) el n'informarem.
informar + CD |
|
|
inquebrantable
|
indestructible
inviolable |
|
|
inquilí
|
llogater, esadant
[però ja acceptat DIEC2] |
|
|
insertar
|
inserir
|
|
|
insignificança
insignificància |
insignificança
|
|
|
intatxable
|
irreprotxable
inqüestionable irreprensible |
|
|
fer una intentona
|
provar-ho
intentar-ho fer un intent fer una temptativa |
|
|
a) aquest pis li va interessar.
b) aquest pis el va interessar. |
b) interessar algú [CD]
|
|
|
han interferit l'emissió
|
han interferit EN l'emissió
|
|
|
intermig
intermitja |
intermedi
intermèdia |
|
|
a) intranquil·litzar algú.
b) intranquil·litzar a algú |
a) intranquil·litzar algú [CD]
|
|
|
intrincat
|
intricat
|
|
|
intríngulis
|
entrellat
dificultat |
|
|
inverosímil
|
inversemblant
|
|
|
està irreconeixible
|
no el reconeixes
no és cognoscible DIEC2: està irrecognoscible és irreconeixedor. |
|
|
és reconeixible pel color dels cabells
|
els pots reconèixer pel...
és recognoscible pel... |
|
|
irreductible
irreduïble |
irreductible
|
|
|
iugular
|
jugular
|
|
|
demana-la ja al teu quiosc
|
demana-la ara
demana-la de seguida |
|
|
prou ja!
|
ja n'hi ha prou!
JA no pot anar a final d'oració ["carril bici ja!" >> "carril bici ara!" o "volem carril bici!"] |
|
|
ja posats
|
posats a fer
ja que hi som |
|
|
jefatura de policia
|
prefectura de policia
direcció policial |
|
|
jòistic
|
comandament
maneta de jocs |
|
|
juerga
|
gresca
tabola barrila gatzara |
|
|
és un juerguista
|
tabolaire
barrilaire li va la gresca |
|
|
jugar a les cartes
|
jugar a cartes
TAMBÉ: jugar a tennis jugar a petanca jugar a dòmino jugar a parxís jugar a botifarra PERÒ: jugar a la brisca jugar al set i mig jugar a la canastra. |
|
|
jugar un paper
|
tenir un paper
fer un paper representar un paper |
|
|
quefir
quèfir |
quefir
|
|
|
karate
kàrate |
karate
|
|
|
l'a [lletra]
la a [lletra] |
la a
[No s'apostrofa davant dels noms de lletra]. |
|
|
l'abans possible
|
tan aviat com es pugui
com més aviat millor |
|
|
tenir làbia
|
ser un xerraire
tenir vèrbola tenir parleria |
|
|
lacerat
|
SÍ = fulla retallada irregularment.
NO >> llatzerat, leprós, ple de mals. |
|
|
lacra
|
1. xacra = mal físic o tara moral.
2. flagell, plaga, calamitat. |
|
|
a) Via Làctea
b) Via Làctia |
Via Làctia
|
|
|
enganxar-se com una lapa
|
ser una paparra
ser un plepa (o una plepa) |
|
|
aquest comportament té diverses lectures
|
aquest comportament té diverses INTERPRETACIONS
|
|
|
legat
llegat |
legat = enviat d'algunes autoritats.
llegat = béns deixat en testament. |
|
|
ilegible
illegible il·legible |
il·legible
|
|
|
caldria legislar millor aquestes coses
|
caldria legislar millor SOBRE aquestes coses
|
|
|
lentejuela
|
lluentó, lluentons
|
|
|
leotards
lleotards |
mitges-pantalons
|
|
|
letargia
letàrgia |
letargia
|
|
|
aletargar-se
|
caure en letargia
"aquest animal a l'hivern cau en letargia" |
|
|
aletargat
|
letàrgic
ensopit, abaltit |
|
|
lineal
linial |
lineal
|
|
|
tabac de liar
|
tabac de cargolar
|
|
|
ja la tenim liada!
|
ja la tenim armada!
|
|
|
liant, liante
|
enredaire
embolicaire embrollador embrollaire |
|
|
l'empresa no té prou liquidesa
|
líquid
**liquiditat [!] |
|
|
latrocini
|
lladronici
|
|
|
tirar les escombraries
|
llençar les escombraries
|
|
|
llançar-se a per algú
|
llançar-se al damunt d'algú
llançar-se a sobre d'algú |
|
|
a per ells!
|
agafem-los!
atrapem-los! |
|
|
lliguero
liguero |
portalligacames
|
|
|
lliscar
|
SÍ = moure's sobre una superfície sense gaire fricció
NO >> perdre l'equilibri en passar per una superfície llisa, molla, etc. >> relliscar |
|
|
llistat telefònic
llistat de telèfons |
guia telefònica
guia de telèfons |
|
|
llistat de vendes
|
llista de vendes
#llistat = SÍ = resultat de les operacions d'un ordinador, imprès en paper = “t'he preparat un llistat amb les vendes d'ahir”. #llistat >> NO >> sèrie enumerativa >> #llista >> “t'he fet una llista amb el que has d'anar a comprar”. |
|
|
lliurar
|
SÍ = donar a algú: “Li he lliurat la carta”.
NO >> deixar anar, posar en llibertat >> alliberar, deslliurar. |
|
|
pis de lloguer
pis en lloguer pis per llogar |
**pis en lloguer
pis de lloguer, pis per llogar es lloga pis, lloguem pis |
|
|
lluir
|
SÍ = aparèixer lluminós.
SÍ = fer-se notar. NO >> referit a roba o ornaments >> portar, dur, guarnir, engalanar "els autobusos duran banderes". |
|
|
avui lluirà el sol
|
avui farà sol
|
|
|
ara ve lo bo
|
ara ve la bona
|
|
|
m'ha fet lo de sempre
|
m'ha fet la de sempre
|
|
|
a lo gran
|
a cor què vols
|
|
|
de lo contrari
del contrari |
altrament
si no |
|
|
en lo referent a
|
pel que fa a
quant a |
|
|
els diners són el de menys
els diners són lo de menys |
els diners rai
|
|
|
vaig patir lo indecible
vaig patir el que no es pot dir |
el que no està escrit
una cosa de no dir |
|
|
no m'ha agradat lo més mínim
no m'ha agradat el més mínim |
gens ni mica
|
|
|
per lo demés
|
a banda d'això
tret d'això a part d'això això a banda |
|
|
per lo general
pel general |
en general
|
|
|
per lo menos
per lo menys |
pel cap baix
almenys si més no |
|
|
estira tot el fort que puguis
estira tot lo fort que puguis |
estira tan fort com puguis
|
|
|
pocs s'imaginen el que costa
pocs s'imaginen lo que costa |
pocs s'imaginen QUANT costa
|
|
|
respon el més ràpid possible
respon lo més ràpid possible |
respon al més ràpid possible
respon tan ràpid com sàpigues |
|
|
una descripció lo més breu i lo menys densa
una descripció el més breu i el menys densa |
una descripció AL MÀXIM DE breu i AL MÍNIM DE densa.
|
|
|
t'ha quedat molt aconseguit
t'ha quedat molt lograt |
t'ha quedat molt reexit
t'ha quedat molt rodó |
|
|
luthier
|
violer
|
|
|
maestria
|
1. mestria [habilitat de mestre] ;
2. mestratge [grau de mestre] ; 3. mestratge [guiatge o ensenyament d'un mestre]. "amb maestria" >> amb mestria, amb molta habilitat. |
|
|
mai abans havia menjat cargols
mai abans no havia menjat cargols |
No havia menjat mai cargols.
|
|
|
una cançó com no havies sentit mai abans
una cançó com no n'havies sentit mai abans |
una cançó com no n'havies sentida mai cap
|
|
|
mai millor dit
|
mai més ben dit
|
|
|
major
|
a) SÍ = comparatiu (= 'més gran') = “el nombre d'assistents ha estat major que el darrer cop” ; “els joves majors de divuit anys ja poden conduir”.
NO >> comparatiu d'edats entre dues o més persones (= 'de més edat') >> més gran que >> “la teva germana és més gran que la meva”. b) SÍ = superlatiu amb el significat de 'principal' = “el carrer major”, “la festa major”, “el pal major del vaixell”. NO >> superlatiu sense el significat de 'principal' >> més gran ; més + [adjectiu (segons els context)] >> “és la manifestació més gran (o més nombrosa o més multitudinària) que he vist mai”. NO >> sinònim de 'més' >> més >> "me'n donarà més informació". |
|
|
difícilment pot donar exemple
mal pot donar exemple |
[CORRECTES totes dues]
|
|
|
com que t'odia, parla mal de tu
|
SÍ = diu maldats de tu.
NO >> parla malament de tu. |
|
|
maldecaps
mal de caps mals de cap malsdecap |
mals de cap = dolors al cap.
maldecaps = preocupacions. |
|
|
mal de queixals
|
mal de queixal
|
|
|
quina mala pata!
|
quina mala sort!
quina pega! |
|
|
mal educat
maleducat |
maleducat = que es comporta malament.
mal educat = que ha rebut una educació deficient. |
|
|
maleïda la gràcia que em fa anar-hi!
|
quina poca gràcia que em fa anar-hi!
|
|
|
maleït cotxe!
|
coi de cotxe!
cony de cotxe! collons de cotxe! |
|
|
mal humor
malhumor |
mal humor
[però MALHUMORAT !] |
|
|
mal humorat
malhumorat |
malhumorat
[però MAL HUMOR !] |
|
|
quin mamotreto!
|
quin patracol [llibre, carpeta, papers].
quina baluerna! quin mort! |
|
|
qui ens manava comprar el cotxe?
|
quin ens va dir que compréssim el cotxe?
qui ens obligava a comprar el cotxe? ["manar" no té ús retòric]. |
|
|
manc
manco |
manc
[també MANXOL] |
|
|
mandamàs
|
manaia, capità manaia
capitost qui talla el bacallà |
|
|
i no sé quines mandangues
|
i no sé quines històries
|
|
|
taulell de mandos
|
taula de control
taula de comandaments |
|
|
mandón, mandó
|
manaire
manaia |
|
|
manguera
|
mànega
|
|
|
maneta
manivela manovella |
**manivela
|
|
|
sota mà
de sota mà per sota mà |
**sota mà
|
|
|
amb les mans a la massa
|
amb les mans a la pasta
amb les mans al plat in fraganti |
|
|
estar lligat de mans
|
tenir les mans lligades
|
|
|
faig tot el que està a les meves mans
|
faig tots els possibles
faig els impossibles |
|
|
mans de mantega
|
poca-traça
|
|
|
posar-se mans a l'obra
|
posar fil a l'agulla
|
|
|
ser mà de sant
|
ser oli en un llum
|
|
|
amb una mà davant i l'altra darrere
|
amb la camisa a l'esquena
amb les mans buides |
|
|
manopla
|
manyopla
|
|
|
manta [persona]
|
dropo, gandul
|
|
|
mantenir el tipus
|
no defallir, no afluixar
mantenir les maneres, mantenir les bones maneres |
|
|
emmaranyar
|
embullar
embolicar embrollar enredat |
|
|
marcar-se un farol
tirar-se un farol |
marcar unes catxes
faronejar |
|
|
gastat manit rebregat suat usat
|
**manit** |
|
|
marcar-se un farol |
marcar-se unes catxes farolejar |
|
|
marimatxo |
gallimarsot, homenot, cavallot |
|
|
armar la marimorena |
moure un sagramental armar brega |
|
|
menjar-se un marron |
entomar un merder (sidral, embolic) ; carregar amb el mort, carregar les culpes ; empassar saliva ; empassar-se un gripau. |
|
|
1. massa com per a... 2. massa com perquè... |
1. massa per a... 2. massa perquè... |
|
|
1. aquesta setmana mateix. 2. aquesta setmana mateixa. 3. a casa mateix. 4. a casa mateixa. |
1. aquesta setmana mateixa. 3. a casa mateix.
#mateix (invariable) >> NO >> quan significa 'precisament', pot usar-se amb concordança o sense en les determinacions de lloc, temps o manera que contenen un article o demostratiu. #mateix (invariable) = SÍ = quan significa 'precisament' combinat amb adverbis o locucions adverbials de lloc, temps o manera sense article ni demostratiu. |
|
|
"El Llevant té els mateixos punts que el Barça". |
"El Llevant té TANTS punts COM el Barça". |
|
|
maton |
pinxo perdonavides gall |
|
|
matxembrar |
encadellar, emmetxar, engalzar |
|
|
prendre mides |
1. SÍ = mesurar, calcular ("prendrem mides a la casa").
2. NO = reaccionar ("davant l'allau de queixes, haurem de prendre mides"). |
|
|
està per menjar-se'l |
te'l menjaries (a petons) |
|
|
no tenir què menjar |
no tenir res per menjar |
|
|
menjar-se el cap |
escalfar-se el cap |
|
|
a menys que |
fora que, tret que, llevat que |
|
|
al menys per lo menys |
pel cap baix tirant curt si més no |
|
|
ja serà menys! |
no exageris! no n'hi ha per tant! |
|
|
menys dóna una pedra |
i encara gràcies. val més això que no res. |
|
|
ni molt menys |
ni de bon tros ni de broma ni de molt |
|
|
això és el de menys |
això rai això no té importància |
|
|
collonades foteses menudeses ximpleries
|
**menudeses**
[menudesa = qualitat de petit, NO cosa petita]. |
|
|
més del mateix |
ja hi tornem a ser ja hi som
|
|
|
1. A mitja València. 2. A mig València. |
2. A mig València.
["mig" és invariable davant d'un nom geogràfic (noms de ciutat, nació, etc.) que no va precedit per un article o seguit d'un adjectiu]. |
|
|
millor |
1. SÍ = adjectiu comparatiu de "bo".
2. NO = adverbi comparatiu de "bé". 3. NO = adverbi comparatiu de "ben". |
|
|
millor no anar-hi |
és millor no anar-hi val més no anar-hi |
|
|
torna quan vulguis, però millor a l'estiu. |
... però si de cas a l'estiu. ... però és millor si tornes a l'estiu.
["millor" no pot tenir ús adverbial que elideix el verb de l'oració precedent]. |
|
|
minorista [venedor] |
detallista |
|
|
mira per on ves per on |
** mira per on ** |
|
|
mirar cap a un altre costat |
mirar cap a una altra banda fer-se el desentès fer l'orni. |
|
|
mola! |
fantàstic! molt bé! xana! marca! |
|
|
1. li molesta que plogui.
2. el molesta que plogui. |
** li molesta que plogui **
[molestar + CD] |
|
|
brocs històries monsergues romanços |
*monsergues* |
|
|
moraleja |
moral, moralitat |
|
|
1. índex de mortaldat.
2. índex de mortalitat. |
1. índex de mortalitat.
#mortaldat = multitud de morts (a causa d'una guerra, accident, etc.) #mortalitat = relació del nombre de defuncions en un període. |
|
|
mudar-se |
1. SÍ = vestir amb elegància.
2. NO = canviar de casa, traslladar-se. |
|
|
muletilla, latiguillo |
falca |
|
|
multidisciplinar multidisciplinari pluridisciplinar pluridisciplinari |
pluridisciplinari |
