Reading...
Play button
Play button
Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
455 Cards in this Set
- Front
- Back
|
-Arribaré a allò de les sis. |
-Arribaré a allò de les sis.*
|
|
|
a aquestes alçades
|
-a hores d'ara.
-en aquesta època de. |
|
|
Ho ha aconseguit a base d'estudi.
Ho ha aconseguit a força d'estudi. |
Ho ha aconseguit a base* d'estudi.
|
|
|
Funciona per mitjà d'electricitat.
Funciona a base d'electricitat. |
Funciona a base d'electricitat. **
|
|
|
d'allò més
molt i molt a base de bé sense estar-se de res |
a base de bé **
|
|
|
ben segur
sens dubte de segur a ben segur |
a ben segur **
|
|
|
a bote pronto
|
-a cop calent, d'improvís, a la impensada.
-al bot. |
|
|
A boca de fosc.
A entrada de fosc. A boca de nit. Al caure la nit. A entrada de nit. En fer-se de nit. Fosquet. |
Al caure la nit. **
|
|
|
anar al metge
|
anar a cal metge
|
|
|
a cos de rei
|
com un rei **
|
|
|
a deshora
a destemps |
a destemps **
|
|
|
diàriament
cada dia a diari |
a diari **
|
|
|
a esquenes de
|
a esquena de ; a l'esquena de.
|
|
|
A falta de cinc minuts.
Abans de 5 minuts. Quan falten 5 minuts. |
A falta de cinc minuts. **
|
|
|
al capdavall
a fi de comptes al cap i a la fi comptat i debatut |
a fi de comptes **
|
|
|
a finals d'any
a final d'any a la fi d'any a la darreria d'any |
a finals d'any **
|
|
|
a quatre grapes
de quatre grapes |
a quatre grapes **
|
|
|
l'any 2020
a l'any 2020 en 2020 el 2020 |
a l'any 2020
|
|
|
ensems
a l'ensems |
a l'ensems **
|
|
|
a l'igual que
igual que a l'igual de |
a l'igual que
|
|
|
a la tercera va a la vençuda
|
el tercer cop no falla
|
|
|
carregar a les espatlles
|
carregar a coll
|
|
|
a mida que
a mesura que |
a mida que **
|
|
|
a mitges
|
= entre dos ("pintem-ho a mitges").
= no del tot ("em cau bé a mitges"). NO >> inacabat = A MIG FER. |
|
|
-a mitjan X
-a mitjans X -a mitjans d'X |
-a mitjans X **
-a mitjans d'X ** -a mitjan X -a mig X ; a mitja X. |
|
|
instantàniament
al moment en un moment immediatament |
al moment **
|
|
|
a talla de
a manera de a mode de |
a mode de **
|
|
|
si no és que
a no ser que llevat que fora que |
a no ser que **
|
|
|
a pal sec
|
a les seques
tal com raja |
|
|
a propòsit
de propòsit expressament |
a propòsit **
|
|
|
a piles
|
de piles, amb piles
|
|
|
camisa de quadres (de quadres)
camisa a quadres (a ratlles) |
a quadres **
|
|
|
motor a reacció
|
motor de reacció
|
|
|
de resultes de
a resultes de |
a resultes de **
|
|
|
a sant de què
|
per quins set sous
|
|
|
a simple vista
a primera vista a ull nu |
a simple vista **
|
|
|
a tenor de
|
d'acord amb ; segons
|
|
|
a tota costa
a tot preu |
**a tota costa
tants sí com no costi el que costi a qualsevol preu |
|
|
-Gràcies!
-A vostè! |
-No es mereixen.
-No s'ho val. -De res. |
|
|
abarcar
|
abastar
anar de... a arribar a comprendre incloure |
|
|
abdicar d'X
abdicar X abdicar a X |
abdicar X
|
|
|
abominar X
abominar d'X |
** abominar d'X
|
|
|
aborregar-se
|
moltonejar
amoltonar-se |
|
|
cal acabar amb la delinqüència
|
fer acabar
resoldre eliminar suprimir fer desaparèixer |
|
|
ulls axinats
|
ulls ametllats
ulls de puça |
|
|
acomplir vs complir
|
#acomplir = executar, portar a terme.
#complir = portar a terme una obligació o compromís. |
|
|
acondicionar
|
condicionar
agençar, arranjar, habilitar. millorar, reformar, remodelar. |
|
|
aconseguir
|
-pròpiament, "arribar a": «aconseguir l'autobús».
-són preferibles: assolir, atènyer, guanyar, obtenir, arribar. |
|
|
aconseguit
|
reeixit, rodó
|
|
|
acostar
|
SÍ = posar a prop = "acosta el llum a la taula".
NO > donar una cosa distant > allargar = "allarga-'m la sal". |
|
|
acostar-se
|
SÍ = posar-se a prop.
NO >> desplaçar-se fin >> atansar-se, arribar-se |
|
|
acotar
|
NO >> marcar límits >> delimitar, fitar.
|
|
|
a continuació
acte seguit de seguida tot seguit tot d'una |
** acte seguit
|
|
|
a dalt ; a baix
|
SÍ = situació, posició.
NO > direcció, posició més >> amunt, avall. |
|
|
adjunt
|
SÍ = adjectiu.
NO = adverbi. |
|
|
afiançar
|
consolidar, afermar.
|
|
|
afincar-se
|
establir-se, arrelar-se.
|
|
|
aglutinar
|
SÍ = unir físicament.
NO >> establir un lligam >> unir, aplegar, reunir... |
|
|
aïllar
|
és correcte, però millor ISOLAR.
|
|
|
al fil de [+ expressió temporal]
"al fil de la mitjanit" |
al caient de
"al caient de la mitjanit". |
|
|
al front [de]
|
al capdavant, al davant de
|
|
|
al respecte
|
sobre això, respecte a això, en, hi.
|
|
|
al respecte de
|
respecte a ; quant a ; sobre ; pel que fa a...
|
|
|
als cinc minuts
|
al cap de cinc minuts.
|
|
|
inalàmbric
|
sense fils
|
|
|
alçada, alçària, altura, altitud.
|
#alçada = dimensió vertical d'un cos, especialment d'una persona.
#alçària = dimensió semblant, però tant s'aplica a persones com a animals i a coses. #altura = distància vertical des d'un punt a un altre de referència, habitualment la superfície de la terra. En sentit figurat, és el grau d'identificació o comprensió (“no estàs a l'altura de les circumstàncies”). #altitud = distància sobre el nivell del mar. —"a l'alçada del carrer Aragó" >> a l'altura del carrer Aragó. |
|
|
alè
|
SÍ = aire que surt dels pulmons.
NO >> coratge, ànim, fermesa. |
|
|
alentar
|
encoratjar, animar.
|
|
|
algun que altre X
|
algun X, algun X o altre, algun X esporàdic, algun X escadusser, no gaires X, uns quants X, uns pocs X
|
|
|
per algo serà
|
deu ser per algun motiu
|
|
|
tenir algo que
|
tenir algo a
|
|
|
aludir a X ; aludir X
|
#al·ludir a X = referir-se a algú o a alguna cosa sense dir-ne el nom.
#al·ludir X = parlar d'algú indirectament en un discurs. |
|
|
al voltant de
|
SÍ = sentit físic = "al voltant de la casa".
NO >> sentit figurat >> entorn de >> "una reflexió entorn del món de l'art". NO >> sentir aproximiatiu >> prop de, cap a, a la ratlla de >> "som prop de 200 persones". |
|
|
amb o sense X
|
amb X o sense
|
|
|
amb la que està caient
|
amb el vent que bufa, amb aquest xàfec ; en l'època que travessem.
|
|
|
amb tal que
|
sempre que, amb la condició que, posat que.
|
|
|
amb vistes a
|
SÍ = sentit literal = "casa amb vistes al mar".
NO >> amb vista a = "treballa amb vista a l'ascens". |
|
|
aminorar
|
minorar, reduir, disminuir.
|
|
|
amoblar
|
moblar
|
|
|
amoïnar a algú
amoïnar algú |
amoïnar algú
|
|
|
anar (=agradar) = "això no em va".
|
agradar, convèncer, fer el pes, fer per mi.
|
|
|
anem a veure
|
a veure, vegem
|
|
|
qui m'anava a dir
|
qui m'havia de dir, qui s'ho podia imaginar
|
|
|
anar a menys
anar a més |
anar a mal, empitjorar
anar per bé, millorar, progressar. |
|
|
anar de cul
|
anar de bòlit ; empitjorar.
|
|
|
anorèxic
|
anorèctic
|
|
|
ansiar
|
anhelar, delejar, sospirar per
|
|
|
antic
|
SÍ = que existeix fa temps.
NO >> que precedeix en el temps >> anterior, ex. "vaig anar a la meva casa anterior". |
|
|
apenat
|
afligit, entristit.
|
|
|
apertura
|
obertura
|
|
|
aplaçar
|
ajornar
|
|
|
posposar
|
SI = posar al darrere.
NO >> ajornar. |
|
|
apoltronar-se
|
endropir-se, emmandrir-se.
escarxofar-se, arrepapar-se, repapar-se. |
|
|
apoplèxia
apoplèxic. |
apoplexia, feridura.
apoplèctic. |
|
|
apostar per
|
optar, decidir-se per, jugar fort per.
|
|
|
apretar
|
estrènyer, tibar, collar, caragolar, prémer, serrar.
|
|
|
aprofitar per
|
aprofitar-ho per
aprofitar l'avinentesa per. |
|
|
apropar-se
|
No és incorrecte, però és preferible ACOSTAR-SE o ARRIBAR-SE.
|
|
|
apropiar-se de X
|
apropiar-se X
|
|
|
apurar
|
SÍ = fer més pur, depurar.
NO >>forçar, collar. ; aprofitar al màxim ; escurar ; esgotar. |
|
|
aquell, aquella...
|
NO >> ocupant el lloc de l'article determinat.
"totes les persones que..." "guanyarà qui arribi primer". |
|
|
aquests mons de déu
|
aquest món de déu
|
|
|
arandela
|
volandera
|
|
|
arcén
|
voral, vorera d'emergència
|
|
|
de doble fil
|
de doble tall
|
|
|
armatoste
|
baluerna
|
|
|
arrel de
|
arran de, a conseqüència de.
|
|
|
arrencar [màquines]
|
SÍ = començar a moure's (un cop engegat).
NO >> fer que comenci a funcionar >> engegar. |
|
|
arrepenjar-se
|
repenjar-se
|
|
|
asfaltat
|
asfaltatge
|
|
|
aspaviento
|
escarafall
|
|
|
com un ou i una castanya
com un ou a un altre |
com al nit i el dia
com els testos i les olles |
|
|
atemperar
|
temperar
|
|
|
atemptat a
atemptat contra |
**atemptat contra
|
|
|
atendre / atenir-se
|
#atendre les instruccions = escoltar-les, estar-hi atent.
#atenir-se a les instruccions = seguir-les, obeir-les. —no atendre a raons // no atenir-se a raons >> no entendre's de raons, no escoltar raons. |
|
|
atinat
|
encertat, assenyat.
|
|
|
atragantar-se
|
ennuegar-se ; entravessar-se
"el veí se m'ha entravessat". |
|
|
atrassar
|
#endarrerir = s'usa quan parlem d'espai (“esperem un excursionista que s'ha endarrerit”) o de temps (“s'està endarrerint la feina”).
#retardar = s'usa exclusivament quan expressem un concepte de temps (“hauríem de retardar el sopar un parell de minuts” ; “aquest rellotge retarda”). |
|
|
atrevir-se amb
|
atrevir-se a fer ; gosar fer.
atrevir-se a desafiar ; atrevir-s'hi. |
|
|
atxís!
|
atxim!
|
|
|
audífon
|
audiòfon
|
|
|
autodidacta
|
SÍ = substantiu.
NO >> adjectiu >> AUTODIDÀCTIC. |
|
|
autòmat.
autòmata. |
**autòmata.
|
|
|
avassallar
|
sotmetre, dominar, subjugar, asservir ; anihilar, anorrear ; atabalar.
|
|
|
aviat / d'hora
|
#aviat = al cap de poc = “truca'm aviat!” (= no triguis a trucar-me!).
#d'hora = a una hora poc avançada = “demà, truca'm d'hora!” (= truca'm a primera hora!). |
|
|
babor
|
babord
|
|
|
bactèria
|
bacteri
|
|
|
balanç
|
NO >> quan parlem de víctimes >> resultat ; a resultes de, arran de.
|
|
|
barrejar les cartes
|
remenar les cartes, escartejar.
|
|
|
bellíssim
|
fantàstic, magnífic.
|
|
|
bemol
bequadre |
bemoll
becaire |
|
|
bírria
|
esguerro, nyap, porqueria ;
tap de bassa, nap, baldufa. |
|
|
bisagra
|
frontissa, xarnera.
|
|
|
blancura
|
blancor
|
|
|
blaugranes
|
blaugrana
"tots els jugadors blaugrana" |
|
|
boca avall
boca amunt |
de bocaterrosa, de panxa a terra, cap per avall.
de panxa enlaire, cap per amunt. |
|
|
bodega
|
SÍ = on es guarden mercaderies.
NO >> celler ; taverna. |
|
|
bodri
|
[cosa mal feta, no reeixida] nyap, bunyol, patafi, pitafi, pasterada, pastitxo.
[menjar mal preparat o poc gustós] menjussa, guisofi. |
|
|
bolleria
|
brioixeria
|
|
|
bursàtil
|
borsari
|
|
|
bolso
|
bossa, bossa de mà
|
|
|
boquilla
|
broquet
embocadura camal. de boquilla = de boca i prou. |
|
|
botar
|
SÍ = ús intransitiu.
No >> transitiu >> FER BOTAR. |
|
|
botones [feina]
|
grum
|
|
|
braços en gerres
|
braços fent nanses
|
|
|
de braços creuats
|
de braços plegats
|
|
|
bronca
|
brega, renyina ; raons ; batussa, picabaralla ; esbronc, reny, escridassada.
|
|
|
brot
|
SÍ = ram tendre.
NO >> aparició d'una epidèmia. |
|
|
brusquetat
|
brusquedat
|
|
|
buatiné
|
embuatat.
|
|
|
bullici
|
bullícia, enrenou, crits, gatzara
|
|
|
fer bulto, anar a fer bulto
|
anar a fer gruix, anar a fer número.
|
|
|
busca i captura
|
crida i cerca
|
|
|
cavallitos
|
cavallets
|
|
|
agafar pel pèls
|
agafar per les puntes dels cabells.
|
|
|
cablejat
|
cablatge
|
|
|
si cap
|
si és possible, si fos possible
|
|
|
dins del que cap
|
en la mesura del possible
|
|
|
algú, cadascú, ningú
|
SÍ = es pot substituir per 'alguna persona', 'cada persona' o 'cap persona' = quan el complement és un col·lectiu de persones que no es pot prendre individualment, com ara 'públic', 'classe', 'família', etc. >> “algú del públic el va escridassar” ; “cadascú d'aquesta classe aprovarà”.
NO >> quan NO es pot substituir per 'alguna persona', 'cada persona' o 'cap persona' = quan van seguits d’un complement format per 'de + substantiu que designa persones preses individualment' (“algun dels estudiants / diputats / treballadors / presents / assistents ”) o 'de + nosaltres / vosaltres / ells / elles' >> ALGUN, CADASCUN, CAP. —algú de nosaltres guanyarà >> algun de nosaltres guanyarà. —algú dels estudiants el va escridassar >> algun dels estudiants el va escridassar. —ningú dels presents no és metge? >> cap dels presents no és metge? |
|
|
caixa de Pandora, capsa de Pandora.
caixa dels trons, capsa dels trons |
capsa de Pandora
caixa dels trons |
|
|
calderilla
|
xavalla, menudalla
|
|
|
calentar
|
escalfar
|
|
|
camarot
|
cabina, cambra
|
|
|
camerí
|
camerino
|
|
|
camí de casa
|
anant cap a casa.
|
|
|
tan campant
|
tan tranquil, campal, cofoi, fresc.
|
|
|
cana
|
cabell blanc, pèl blanc.
|
|
|
cancerigen / cancerós
|
#cancerigen = que pot provocar càncer: “el tabac és una substància cancerígena”.
#cancerós = de càncer ; afectat pel càncer. —tumor cancerigen >> tumor cancerós. |
|
|
candau
|
cadenat
|
|
|
canyeria
|
canonada
|
|
|
cap + substantiu
|
SÍ = substantiu singular comptable.
NO >> substantiu no comptable. —cap falta >> gens de falta. —cap pressa >> gens de pressa. —cap importància >> gens d'importància. |
|
|
cap a
fins a |
NO >> seguit d'adverbi o demostratiu.
—fins demà —cap aquell bosc. |
|
|
cap problema
|
no passa res, això rai, no t'amoïnis.
|
|
|
de capa caiguda
|
a mal borràs, de baixa, de caiguda.
|
|
|
cara a
|
de cara a
"l'han castigat de cara a la paret". |
|
|
caràcter
|
SÍ = tret [sentit literal] = "el caràcter d'un poble".
NO >> aspecte [sentit figurat] >> CAIRE >> "això està agafant un caire tètric". |
|
|
caradura
|
barrut, penques.
|
|
|
cara de gos
|
cara de pomes agres
|
|
|
trencar la cara
partir la cara |
fer una cara nova, inflar els morros, marcar els cinc dits a la cara
|
|
|
posar cara de circumstàncies
|
fer cara de circumstàncies
|
|
|
per la seva cara bonica
|
per la seva bona cara
|
|
|
carcamal
|
decrèpit, xaruc, xaruga, xacrós, atrotinat ; carrossa, ròssa, carronya.
|
|
|
carinyós
|
afectuós, tendre, dolç, que es fa estimar.
|
|
|
carpa
|
envelat, tendal.
|
|
|
carregar-se
|
NO >> fer malbé, destrossar, destruir, matar.
|
|
|
carregar amb
|
SÍ = coses intangibles (culpa, responsabilitat).
NO >> CARREGAR >> "va carregar el nen en braços". |
|
|
cas de ; cas que
|
en cas de ; en cas que
|
|
|
cascarràbies
|
rondinaire, geniüt, mastegatatxes, carrinya.
|
|
|
cascots
|
runa, runes, reble, reblum, reblumalla.
|
|
|
càsting
|
prova de selecció.
|
|
|
cata
|
tast, degustació ; mostra ; sondatge, prospecció.
|
|
|
catejar
|
suspendre, tombar, carabassejar:
|
|
|
catxarro
|
atuell ; carraca, trast ; andròmina, fòtil
|
|
|
catxondo
|
calent, encès, eixit.
divertit, graciós, trempat, de la broma, eixerit, castís. |
|
|
al terra
pel terra |
a terra
per terra |
|
|
caure gros
|
caure malament
|
|
|
caute
|
caut
|
|
|
a cegues
|
a ulls clucs
|
|
|
celest
|
celeste
|
|
|
celtíber
|
celtiber
|
|
|
centígram
centigram centígrad centigrad centigrau |
centigram
centígrad. |
|
|
el cert és que
|
el cas és que ; el fet és que ; la qüestió és que.
|
|
|
estar en el cert
|
tenir raó
|
|
|
cessar
|
SÍ = intransitiu = "el president ha cessat".
NO >> transitiu >> fer cessar, destituir: "han destituït el president". |
|
|
citar
|
SI = dir un fragment d'un autor.
NO >> parlar d'un autor >> ESMENTAR, Al·LUDIR, ANOMENAR. |
|
|
ciutadania
|
SI = condició i dret.
NO >> conjunt de ciutadans >> els ciutadans. |
|
|
clar que...
|
és clar que...
|
|
|
clavija
|
clavilla (o endoll) i presa (o dolla)
|
|
|
els partit s'has suspès per les condicions
a) atmosfèriques. b) climàtiques. |
atmosfèriques.
|
|
|
cobrar-se
|
SÍ = quan el qui cobra ha fet una feina personal: “cobra't les despeses”.
NO >> quan el qui cobra no ha fet una feina personal >> cobrar >> “cambrer, cobri aquesta cervesa!”. |
|
|
col·lindant
|
veí, contigu, confrontant.
|
|
|
col·locar-se [droga]
|
penjar-se.
|
|
|
colmar
|
omplir, emplenar, curullar ; satisfer.
|
|
|
colorins
|
coloraines
|
|
|
colxa
|
cobrellit, vànova.
|
|
|
com / com a
|
com a = en qualitat de.
com = igual que ; [sempre, si NO va seguit d'adjectiu o substantiu (és a dir, si va seguit d'article, demostrariu, indefinit, preposició, etc.). |
|
|
a) com plou, hi aniré.
b) com que plou, hi aniré. |
a) com que plou, hi aniré.
[COM, tot sol, no té funció causal] |
|
|
hi ha com cent persones
|
hi ha aproximadament 100 persones
si fa o no fa [COM no té funció aproximativa davant quantitats numèriques]. |
|
|
com obris la boca, rebràs
|
si obres la boca, rebràs.
[com + subjuntiu] >> [si + indicatiu] |
|
|
com abans millor
|
com més aviat millor
|
|
|
com a molt
|
pel cap alt, a tot estirar, tirant llarg ; repetir el verb en gerundi.
|
|
|
com mai
|
1. com no ho has fet mai, com no [+ repetir el verb en perfet] mai >> “Parlaràs com mai” >> “Parlaràs com no has parlat mai”.
2. divinament, d'allò més bé, més bé que mai, magníficament, com una seda >> “Et sentiràs com mai” >> “Et sentiràs d'allò més bé”. 3. com un animal, com un lladre, com una fera, com un energumen, com un boig >> “Gaudiràs com mai” >> “Gaudiràs com un lladre”. |
|
|
com no
|
és clar, com és lògic, com és natural, com és previsible, com no podia ser d'altra manera, com era d'esperar, no cal dir, naturalment.
|
|
|
com nou
|
nou, un home nou
|
|
|
com per ; com per a
|
per ; fins al punt de ; haver-n'hi per.
"com per a matar-lo" >> "per matar-lo" ; "que n'hi havia per matar-lo". |
|
|
com perquè
|
perquè
|
|
|
com va tot?
|
com prova això? com va la vida? com prova la feina? com prova l'estiu? com proven les vacances? etc.
|
|
|
comentar
|
SÍ = fer observacions = “he de comentar aquest llibre per a una revista”.
NO >> dir, explicar >> “m'han dit que tenim un veí nou”. |
|
|
comparar a / comparar amb
|
#comparar amb = analitzar objectes per trobar-hi semblances i diferències.
#comparar a = considerar algú o algun objecte anàleg a un altre. —“Han comparat el teu dibuix amb un Dalí” = han agafat tots dos dibuixos i n'han buscat les semblances i diferències. —“Han comparat el teu dibuix a un Dalí” = diuen que el teu dibuix s'assembla a un Dalí. |
|
|
complert
|
SÍ = participi de "complir".
NO >> sense mancances, sencer, acabat >> complet. |
|
|
complimentar
|
SÍ = fer un compliment. |
|
|
compostura |
bones maneres ; adornament, agençament, empolainament, endreç ; serenor, mesura, capteniment. |
|
|
comptar amb
|
SÍ = confiar en = “compto amb tu per al sopar”.
NO >> tenir, disposar de: “el cotxe té coixí de seguretat”. |
|
|
a) concernir a X
b) concernir X |
concernir XX
"això concerneix la teva reputació". |
|
|
conciliar el son
|
agafar el son
|
|
|
concloure
|
SÍ = ús transitiu = “un castell de focs ha conclòs la vetllada”.
NO >> ús intransitiu >> cloure's >> “el procés no s'ha clos”. |
|
|
a) no conec l'editorial d'aquest llibre
b) no sé quina és l'editorial d'aquest llibre. |
a) no conec = desconec aquesta editorial, no sabia que existia l'editorial X.
b) no sé = no tinc informació sobre qui ha editat aquest llibre, no sé si l'ha editat X o Y. CONÈIXER no es pot servir quan vol dir simplement "tenir informació de" >> saber. |
|
|
a) avui coneixeré el meu rival.
b) avui sabré qui és el meu rival |
a) coneixeré el rival = me'l presentaran.
b) sabré el rival = tindré coneixement de. |
|
|
al Pallars no coneixen la calor
|
al Pallars no saben que és la calor
*CONÈIXER no vol dir "experimentar", "saber" |
|
|
conforme
|
SÍ = adjectiu
NO >> conjunció >> a mesura que, tal com. |
|
|
confós / confús
|
confós = participi de confondre.
confús = poc clar. |
|
|
cònjugue
|
cònjuge.
|
|
|
consegüentment / conseqüentment
|
#consegüentment = per tant, en conseqüència = “el van trobar culpable i, consegüentment, va ser empresonat”.
#conseqüentment = d'una manera conseqüent ; moralment = “si no vols embolics, actua conseqüentment”. |
|
|
consultar amb X
consultar X amb Y |
consultar X
consultar X a Y "consulteu els dubtes al farmacèutic". |
|
|
contemplar
|
SÍ = mirar amb atenció.
NO >> contenir (una llei, un text) >> preveure, tenir en compte, incloure, recollir >> “la llei no preveu aquesta possibilitat”. |
|
|
a) contestar l'entrevistador.
b) contestar a l'entrevistador. |
contestar a l'entrevistador ; li ha contestat.
contestar als insults ; hi ha contestat. |
|
|
continuar amb X
"continuem amb la visita" |
continuar X
"continuem la visita!" |
|
|
coordenada
|
NO >> sentit figurat >> línia >> “Hem d'establir les línies d'acció política”.
|
|
|
corramos un tupido velo
|
tirem-hi un vel, passem-hi un vel.
|
|
|
porta corredera
|
porta corredissa.
|
|
|
corrent / corrents
|
#corrent = gerundi de córrer.
#corrents = adverbi = de pressa. —“hi vaig anar corrent” = no hi vaig anar amb cotxe ni caminant. —“hi vaig anar corrents” = hi vaig anar de pressa (i podia ser caminant, corrent, etc). |
|
|
córrer a càrrec
|
ésser a càrrec, anar a càrrec ; fer-se càrrec, tindrà a càrrec.
—“Les despeses corren a càrrec meu” >> “Em faig càrrec de les despeses”. —“L'organització corre a càrrec del casal” >> “El casal tindrà càrrec de l'organització”. |
|
|
quin corte li ha fotut!
|
quin miquel li ha fotut!
quin rebuf li ha fotut! |
|
|
no et tallis!
|
no et facis enrere! no et faci vergonya!
|
|
|
cotejar
|
acarar, confrontar
|
|
|
creauda
"una creuada contra el tabac". |
croada
|
|
|
creuar [Ruaix l'accepta]
|
travessar, passar
encreuar, plegar. |
|
|
criança [vi]
|
envelliment, maduració
vi envellit. |
|
|
quarenton
|
quadragenari, quarantí
|
|
|
passar la nit al quartelillo
|
passar la nit a prevenció
|
|
|
quarto
|
cambra, habitació
|
|
|
cuba
|
bóta, cisterna, tanc
|
|
|
cubilet
|
gobelet, pot
|
|
|
fer cuento
|
fer comèdia
|
|
|
a quento de què?
|
per quins set sous?
|
|
|
aplicar el conte
|
prendre model, aprendre la lliçó
|
|
|
cultivat
|
culte
|
|
|
curiós
|
SÍ = interessant de veure.
NO >> badoc, tafaner. |
|
|
curtit
|
avesat, bregat, fet, enfortit, endurit.
|
|
|
d'aquí que [+ oració consecutiva]
|
d'aquí ve que
"d'aquí ve que no et vulgui veure". |
|
|
d'ara en endavant
d'avui en endavant |
d'ara endavant
d'avui endavant |
|
|
de ser cert, és molt greu
|
en cas de ser cert
si és cert a ser cert *de + inf >> NO >> ús condicional |
|
|
de... fins a...
des de... a... |
des de... fins ...
|
|
|
debacle
|
desfeta, catàstrofe
|
|
|
de bones a primeres
|
sense més ni més
de cop i volta tot d'un plegat aviat ; en primer lloc, d'antuvi |
|
|
a ciència certa ; de ciència certa
|
del cert.
|
|
|
decimonònic
|
vuitcentista
|
|
|
a) decodificar
b) descodificar |
descodificar
|
|
|
de l'ordre de
|
entorn de, cosa de, vora, aproximadament, prop de, uns
|
|
|
deixar de volta i mitja
|
deixar com un drap brut
|
|
|
altrament
d'altra manera del contrari en cas contrari si no |
del contrari
|
|
|
deletrejar
|
lletrejar
|
|
|
de mal en pitjor
|
cada vegada pitjor, com més va pitjor
|
|
|
demanar prestat
|
manllevar, emmanllevar
|
|
|
de marres
|
de sempre, dels trons, famós
|
|
|
de meravella de nassos de primera perfecte |
**de meravella** |
|
|
denostar |
criticar, reprovar, bescantar
|
|
|
de nou ; novament
|
una altra vegada, altra vegada.
tornar a |
|
|
deparar
|
oferir
|
|
|
de peu, de peus
|
dret, de peu dret, dempeus, a peu dret
|
|
|
de quan en quan
de quant en quant de tan en tan de tant en tant de tant en quant |
de tant en tant
|
|
|
desaigua
|
desguàs
|
|
|
desangelat
|
trist, apagat, sense gràcia
|
|
|
descabellat
|
desgavellat, sense cap ni peus, desenraonat
escabellat |
|
|
descarriar
|
desencaminar, desencarrilar
|
|
|
no és descartable que
|
no podem descartar que
|
|
|
descontent
|
Sí = adjectiu.
No >> substantiu >> DESCONTENTAMENT, MALESTAR. |
|
|
desenfadat
|
desimbolt, fresc, lliure.
|
|
|
desenvolupar
|
SÍ = fer activa alguna cosa fer-la néixer o créixer = “volem desenvolupar l'activitat turística a la comarca”.
NO >> acomplir un càrrec o feina >> #exercir, ocupar, fer feines de >> “estic exercint el càrrec de director adjunt”. |
|
|
desetxable
|
d'un sol ús, d'ús limitat.
|
|
|
desguassar
|
SÍ = treure l'aigua encallada.
NO >> desmuntar >> desballestar. |
|
|
a) desitjo que t'agradi
b) espero que t'agradi |
espero que t'agradi.
|
|
|
des de que
|
d'ençà que.
[des que] << millor no. |
|
|
desllomar-se
|
esllomar-se.
|
|
|
desmentit
|
SÍ = adjectiu / participi.
NO >> substantiu >> desmentiment. |
|
|
despampanant
|
espaterrant, esbalaïdor.
|
|
|
despejar la X
|
aïllar la X
|
|
|
desperdiciar
|
desaprofitar, deixar passar ; malbaratar, malversar, malgastar, dilapidar.
|
|
|
desperdigar
|
escampar
|
|
|
a) desperta d'una vegada!
b) desperta't d'una vegada! |
desperta't d'una vegada!
|
|
|
despotricar de
|
malparlar de
dir penjaments de |
|
|
menysprear
|
NO >> no tenir en compte >> NEGLIGIR
"són tan petites que es poden negligir a l'hora de calcular" |
|
|
a) ha caigut una quantitat inapreciable de pluja.
b) ha caigut una quantitat menyspreable de pluja. c) ha caigut una quantitat negligible de pluja. |
** quantitat menyspreable de pluja.
|
|
|
a) desproveït
b) desprovist |
**desprovist
|
|
|
despuntar
|
NO >> excel·lir, sobresortir.
|
|
|
destacar
|
SÍ = ús transitiu = "destaco la lletra d'aquesta cançó".
NO >> ús intransitiu >> DESTACAR-SE >> "la lletra d'aquesta cançó es destaca". |
|
|
destartalat
|
atrotinat, tronat, desmanegat.
|
|
|
a) desvalorar
b) desvaloritzar |
**desvaloritzar
|
|
|
a) desavantatge.
b) desventatge |
**desventatge
|
|
|
desvelar
|
desvetllar
revelar |
|
|
desvirgar
|
desflorar, desponcellar
|
|
|
detentar
|
detenir, posseir
|
|
|
detonant
|
SÍ = adjectiu.
NO >> substantiu >> DETONADOR. |
|
|
a) de tota manera.
b) de totes maneres. c) de totes formes |
**de totes formes
[i preferir "de tota manera" a "de totes maneres"] |
|
|
devorar
|
empassar-se, cruspir-se
|
|
|
a) diferent a
b) diferent de |
diferent a
|
|
|
a) fins al dilluns.
b) fins el dilluns. c) fins dilluns. |
fins dilluns
|
|
|
dinar [ = menjada d'importància]
|
àpat
|
|
|
a) menjo la fruita.
b) em menjo la fruita |
em menjo la fruita
[quan hi ha article o quantificador acompanyant el CD, no és "menjar" sinó "menjar-se"]. "menjo truita" però "em menjo la truita". |
|
|
dins de quatre dies
|
d'aquí a quatre dies.
|
|
|
mesures disciplinars
|
mesures disciplinàries
|
|
|
a) disparar algú.
b) disparar a algú. |
disparar a algú
|
|
|
disseccionar
|
dissecar
|
|
|
dissuassori
|
dissuasiu
|
|
|
divisar
|
albirar, entreveure, afigurar, entrellucar.
|
|
|
dolència
|
molèstia, mal, malaltia, xacra
|
|
|
donar el llum
|
encendre el llum
|
|
|
què donen avui per la tele?
|
que fan avui per la tele?
|
|
|
a) donar un cop d'ull
b) fer un cop d'ull |
donar un cop d'ull.
|
|
|
donar el pego
|
fer el fet
|
|
|
donar el sol
|
tocar-hi el sol
|
|
|
donar gust
|
fer goig, ser plaent
|
|
|
dóna igual
|
tant fa
tant és tant se val |
|
|
donar la impressió
|
fer l'efecte
|
|
|
donar la volta a
|
girar, tombar
"tombar la truita" |
|
|
donar l'esquena
|
girar l'esquena
|
|
|
donar positiu
|
no passar
|
|
|
dóna temps de venir
|
tenim tens de venir
hi ha temps de venir |
|
|
dóna-li al play
|
prem el play
pitja el play |
|
|
li ha donat per cantar
|
li ha agafat per cantar
|
|
|
donar-se a la fuga
|
fugir, escapar-se.
[el DIEC no accepta "fugar-se"] |
|
|
se li dóna bé cantar
|
té facilitat per cantar
cantar és el seu fort li va bé cantar |
|
|
donar-se pressa
|
afanyar-se, apressar-se, cuitar
|
|
|
treballar dur
|
treballar de valent
["dur" és adjectiu, no adverbi]. |
|
|
a) durader.
b) durador. |
durador.
|
|
|
a) eixordador.
b) eixordidor. |
eixordador.
|
|
|
no m'agrada el més mínim
|
gens ni mica, gens, ni gota
|
|
|
el més ràpid possible
|
tan ràpid com es pugui.
com més ràpid millor. |
|
|
depèn del nombre d'assistents
|
depèn de quanta gent vingui.
["el nombre de" >> "quanta gent"] |
|
|
no has fet el suficient per aprovar
|
no has fet el mínim
no has fet el que calia |
|
|
els cops que valgui
|
tants cops com calgui
[quan es remarca la quantitat: "els X que (+verb)" >> "tants X com (+verb)] |
|
|
embadurnar
|
empastifar, untar, pastifejar, embrutar
|
|
|
embenatge
|
SÍ = conjunt de materials que formen l'embenat = “prepareu un embenatge per a aquest pacient”.
>> NO >> lligada amb benes per a protegir una part del cos |
|
|
empalagós
|
apegalós, enganxifós
|
|
|
empanadilles
|
crestes
|
|
|
a) han empatat
b) han empatat el partit. c) han empatat en el partit. |
han empatat
han empatat en el partit. ** han empatat el partit |
|
|
empeine
|
empenya
|
|
|
emperifollada
|
empolainada
|
|
|
empinat
|
dret, costerut.
trempat. |
|
|
pizzes per emportar
|
pizzes per emportar-se
|
|
|
emportar-se per davant
|
emportar-se
arrasar assolar |
|
|
empotrat
|
encastat ; de paret.
|
|
|
a) estava trist i encara ho estic.
b) estava trist i encara n'estic. |
estava trist i encara ho estic
[L'atribut se substitueix per HO] |
|
|
en aquests moments
|
en aquest moment, hores d'ara
|
|
|
en aquells temps
|
en aquell temps, llavors
|
|
|
a partir de
d'acord amb en base a partint de tenint en compte segons |
** en base a
|
|
|
en breu
en breus minuts |
aviat, de seguida
|
|
|
encalçar
|
SÍ = córrer darrere d'algú per atrapar-lo (= perseguir, empaitar)
NO >> arribar a agafar algú que es vol escapar >> atrapar |
|
|
a) l'encanta el pa.
b) li encanta el pa. |
l'encanta el pa
|
|
|
no encerto a obrir el pot
|
no aconsegueixo obrir el pot
no me'n surto a l'hora d'obrir el pot |
|
|
en cinc minuts
|
SÍ = que es triga cinc minuts a fer-ho a partir del moment de posar-s'hi: “Sóc tan ràpid que faig el dinar en cinc minuts”.
NO >> que estarà fet al cap de cinc minuts >> d'aquí a cinc minuts: “Si teniu gana, serem dinant d'aquí a cinc minuts”. |
|
|
a) en comparació amb
b) en comparació de c) per comparació a |
**en comparació amb
|
|
|
en el seu cas
|
si escau
si és procedent |
|
|
enganxar-se [barallar-se]
|
discutir-se, barallar-se
|
|
|
enganxina
|
adhesiu
|
|
|
engatussar
|
engalipar, ensarronar, entabanar
|
|
|
engreixar
|
SÍ = fer tornar gras.
NO >> untar amb greix >> greixar. |
|
|
a) el 2020
b) en 2020 c) en el 2020 d) l'any 2020 |
** en el 2020
|
|
|
a) amb motiu de.
b) en motiu de. |
amb motiu de
|
|
|
en ocasions
|
a vegades, de vegades
|
|
|
en ordre a
|
amb vista a
per tal de |
|
|
en quant puguem
|
tan bon punt puguem |
|
|
a) en quant a
b) pel que fa a c) tocant a d) quant a |
** en quant a
|
|
|
a) en raó de
b) per raó de |
per raó de
|
|
|
enredadera
|
enfiladís, planta enfiladissa.
|
|
|
amb referència a
amb relació a en relació a en relació amb |
** en relació a
|
|
|
enregistrar [= controlar]
|
escorcollar
|
|
|
a) en perill d'exclusió
b) en risc d'exclusió |
** en risc d'exclusió
|
|
|
ensanyar-se
|
encruelir-se, acarnissar-se
|
|
|
ensordidor
|
eixordador
|
|
|
a) com a amic
b) en la condició d'amic c) en qualitat d'amic d) en tant que amic |
** en tant que amic
|
|
|
a) de música, no n'entenc.
b) en música, no hi entenc. |
en música, no hi entenc.
|
|
|
a) entorn a
b) entorn de |
entorn de
|
|
|
entranyar
|
comportar, implicar
|
|
|
posar en entredit
|
posar en dubte, qüestionar
|
|
|
a) en tots dos casos.
b) en un i altre cas. c) en un cas i en l'altre d) tant en l'un cas cas com en l'altre. |
** en un i altre cas.
** en un cas i en l'altre. en tots dos casos tant en l'un cas com en l'altre |
|
|
envalentonat
|
valent, crescut, milhomes, ¿envalentit?
|
|
|
a fregir espàrrecs
|
a passeig
a pastar fang |
|
|
a) equànim
b) equànime |
equànime
|
|
|
a) escabetxada.
b) escabetxina |
escabetxada
[estossinada, estrall] |
|
|
escamat
|
escarmentat
|
|
|
a) el pres estava a punt d'escapar.
b) el pres estava a punt d'escapar-se. |
a punt d'escapar-se
|
|
|
escarbar
|
gratar, furgar, escarbotar, escatinyar, escurar, remenar.
|
|
|
escuet
|
escarit, concís, sobri.
|
|
|
escupidera
|
escopidora
|
|
|
a) ha esdevingut un fet increïble!
b) s'ha esdevingut un fet increïble! |
s'ha esdevingut.
—convertir-se = esdevenir. —passar, succeir = esdevenir-se. |
|
|
esguinç
|
esquinç
|
|
|
esmerar-se
|
mirar-s'hi, aplicar-s'hi, remirar-s'hi, posar-hi cura, fer amb cura.
|
|
|
esmerçar
|
SÍ = verb transitiu [= 'dedicar diners, esforços o temps a alguna cosa']: “Vam esmerçar molts anys a educar el fill”.
NO >> verb intransitiu >> esforçar-se, posar-hi cura, mirar-s'hi: “Si volem guanyar, ja cal que ens hi esforcem!”. |
|
|
a) l'espera una sorpresa.
b) li espera una sorpresa. |
li espera una sorpresa.
|
|
|
a) espereu a ser cridats.
b) espereu que us cridin. |
** espereu a ser cridats.
[anglicisme >> veu passiva] |
|
|
mig metre d'espessor
|
mig metre de gruix
[espessor = SÍ = qualitat d'espès = "el bosc té una gran espessor" >> NO >> dimensió d'un cos >> GRUIX]. |
|
|
espinilla
|
canella, canyella, garra
|
|
|
esposar
|
= SÍ = prendre per marit o o muller.
NO >> posar les manilles >> emmanillar. |
|
|
esquenes
|
esquena
—d'esquena a —a l'esquena de —a l'esquena de |
|
|
a) està fotuda la cosa, tu.
b) la cosa està fotuda, tu. |
** està fotuda la cosa, tu
|
|
|
estança
|
SÍ = habitació.
NO >> acció d'estar durant un temps en un lloc >> estada. |
|
|
ha estat un mal resultat
|
ha sigut un mal resultat.
["estat" NO és el participi de "ser"]. |
|
|
estar al caure
|
estar per caure
estar si cau no cau |
|
|
que estàs de broma?
|
que fas broma?
que estàs d'ullera? |
|
|
estar dels nervis
|
estar malalt
no poder viure. |
|
|
a) ésser de massa
b) estar de més c) estar de sobres d) ésser sobrer |
** estar de mes.
** estar de sobres. |
|
|
no estaria de més
|
seria convenient
caldria |
|
|
està tirat
|
va regalat
és bufar i fer ampolles |
|
|
estatalitzar
|
estatitzar
|
|
|
estela
|
SÍ = monument en forma de pilar, per a fer-hi una inscripció.
NO >> rastre >> deixant, solc ; seguici: “la barca va deixar un solc a l'aigua”. |
|
|
estendre la mà
|
allargar la mà
[** estendre ponts >> bastir ponts] |
|
|
a) mà estesa.
b) mà oberta. |
** ma estesa
|
|
|
esternó
|
estern, estèrnum
|
|
|
estirar la pota
|
anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, endinyar-la.
|
|
|
estona
|
SÍ = espai de temps ni gaire temps ni gaire llarg, però sempre inferior a un dia.
NO >> espai de temps llarg >> temps >> “Has d'esperar força temps fins que els pèsols brotin”. |
|
|
estrafalari
|
estrafolari
|
|
|
a) no l'estranya.
b) no li estranya. |
no l'estranya.
|
|
|
estratega
|
estrateg
|
|
|
estrenyiment
|
restrenyiment
|
|
|
excomulgar
|
excomunicar
|
|
|
excusar
|
SÍ = considerar que algú pot ser disculpat = “excuseu el seu comportament, està passant una mala època”.
NO >> demanar de se disculpat o que se li disculpi a algú alguna cosa >> excusar-se de >> “S'excusa de la seva absència a la reunió” |
|
|
expedientar
|
formar expedient
sotmetre a expedient [el DIEC2 ja l'accepta] |
|
|
a) què expliques?
b) què t'expliques? |
** què t'expliques?
|
|
|
exprimir
|
SÍ = expressar, manifestar el pensament = “he exprimit tota l'experiència en un llibre”.
NO >> prémer per a fer sortir el líquid >> esprémer |
|
|
a) estendre.
b) extendre. |
estendre
[però "extensió"] |
|
|
extraditar
|
extradir
|
|
|
a) estrany.
b) extrany. |
estrany
|
|
|
extremaunció
|
extremunció
|
|
|
extrovertit
|
extravertit
|
