Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
104 Cards in this Set
- Front
- Back
1. L'àvia va sobreviure el nét. El va sobreviure.
2. L'avia va sobreviure al nét. Li va sobreviure. |
2. L'àvia va sobreviure al nét. Li va sobreviure.
[sobreviure + CI] |
|
socorregut |
1. socorredor [= que socorre].
2. ben proveït, ben abastit.
3. útil, profitós, a mà.
4. suat, gastat, rebregat. |
|
solapar solapar-se |
1. sobreposar, ocultar, amagar.
2. sobreposar-se, cavalcar, entrecavalcar-se. |
|
solera |
1. tradició ["un local amb tradició"].
2. solatge, solada, pòsit. |
|
solomillo |
filet, rellom, rellomello. |
|
sols solsament |
tan sols solament només |
|
solteron |
solteràs, conco, fadrí
quedar-se per a vestir sants |
|
soltura |
desimboltura, soltesa, deseiximent, facilitat |
|
solventar |
resoldre, solucionar, arreglar
pagar, saldar |
|
he somiat amb monstres he somiat en monstres |
he somiat monstres |
|
1. la vida l'ha somrigut. 2. la vida li ha somrigut. |
2. la vida li ha somrigut.
[somriure + CI] |
|
son |
1. [masculí] = acte de dormir, descans.
2. [femení] = ganes de dormir. |
|
tenir un son tranquil ser de bon dormir |
tenir bona jeia |
|
conciliar el son conciliar la son |
agafar el son |
|
soplet soplete |
bufador |
|
sortejar |
1. SÍ = sotmetre a l'atzar, a un sorteig.
2. NO >> evitar, esquivar. |
|
la moto s'ha sortit de la via |
la moto ha sortit de la via |
|
ha sortit a son pare |
ha sortit com son pare ha sortit igual que son pare |
|
sortir al pas |
1. SÍ = [sentit literal] = "un esquirol em va sortir al pas".
2. NO >> posar fre, frenar, tallar ; desmentir. |
|
sortir pitant |
sortir disparat sortir cames ajudeu-me sortir rabent |
|
sortir disparat pels aires |
sortir volant sortir disparat enlaire |
|
sortir rana |
sortir carabassa sortir llufa |
|
assortiment assortit sortit |
assortiment
**assortit** |
|
soso |
insuls, fat, somer, sonso
fava, pàmfil. |
|
sostenidors sostens |
sostenidors
**sostens** |
|
sotasignant |
sotasignat |
|
souvenir |
record |
|
sovintejar |
1. SÍ = fer sovint, esdevenir-se sovint = "les pluges no sovintegen a l'hivern".
2. NO >> visitar sovint >> FREQÜENTAR. |
|
sovintment |
sovint |
|
d'alt standing |
d'alt nivell |
|
aquesta feina me la sua |
[correcte] |
|
suar la gota gorda |
suar la cansalada suar la carcanada suar fel suar el sagí |
|
suar a mars suar a txorro |
suar a raig fet suar la cansalada |
|
sublevar-se |
revoltar-se, rebel·lar-se, insurgir-se
[revolta, rebel·lió, insurrecció] |
|
subsanar |
esmenar, reparar, compensar, contrarestar.
superar, solucionar. |
|
substreure sotstreure |
sostreure |
|
substracció |
subtracció |
|
1. el va succeir en el càrrec.
2. li va succeir en el càrrec. |
2. li va succeir en el càrrec.
[succeir + CI] |
|
succeir / passar |
Cal preferir PASSAR en contextos informals: "mira que si passa res d'estrany". |
|
suelto |
1. [sense lligam] solt, deixat anar. 2. [que no estreny] folgat, balder. 3. [sense parella] desaparellat, escadusser. 4. [diners] xavalla, canvi, menudalla. |
|
tabac de liar |
tabac de cargolar |
|
tabic |
envà, septe |
|
tablado |
taulat, cadafal, empostissat. |
|
taco |
1. [bricolatge] tac. 2. [billar] tac. 3. [bocí de menjar] dau. 4. [calendari] bloc. |
|
fer-se un taco armar-se un taco |
fer-se un garbuix. fer-se un embolic. |
|
un fotimer de un munt de una pila de un taco de |
**un taco de** |
|
tal o qual |
tal o tal tal o tal altre |
|
tal per a qual |
l'un per l'altre |
|
i tal i qual |
i etcètera i tot això i daixonses |
|
que si tal, que si qual |
que si són verdes, que si són madures. que si naps, que si cols. |
|
tal qual et dic |
així com t'ho dic tal com t'ho dic |
|
tal qual |
així d'aquesta manera no de cap altra manera. |
|
com anem? com va? com va això? hola! què fem? què tal? |
**què tal?** |
|
taladrar |
trepanar, foradar, fer un forat.
[taladro = trepant] |
|
tallafoc tallafocs |
tallafoc
**tallafocs** |
|
tallar el pa tallar pa |
Preferible:
LLESCAR el pa LLESCAR pa |
|
tallat de cabells |
tallada de cabells |
|
1. tan els uns com... 2. tant els uns com... |
2. tant els uns com...
**tan** |
|
1. tan és. 2. tant és. |
2. tant és.
**tan és** |
|
i tan! i tant! |
prou! no cal dir! |
|
a les tantes a les tantes de la nit |
de matinada, molt tard.
a misses dites fer salat |
|
ni tant ni tan poc |
entre poc i massa mal si fas, mal si no fas |
|
tant millor |
molt millor |
|
tancar el pas |
barrar el pas |
|
tancar-se en banda |
acular-se
entossudir-se, entestar-se, obstinar-se |
|
hi ha tangana |
hi ha mastegots hi ha batussa hi ha enrenou |
|
anotar-se un tanto |
anotar-se un punt |
|
al tanto |
a l'aguait, alerta. assabentat, al corrent.
compte! alerta! vigila! |
|
tapadera |
tapadora |
|
taparrabos |
tapall |
|
tapissar |
entapissar |
|
taponar una ferida |
tapar, tamponar |
|
no em mengis el tarro! |
no m'escalfis el cap! |
|
tornar-se tarumba |
perdre el seny, perdre la xaveta |
|
anar de tasca anar de tasques |
anar a fer copes anar a fer la volta pels bars |
|
tatxar |
1. SÍ = tallar un tros de fruita per tastar-la.
2. NO >> ratllar, passar ratlla, barrar, guixar, esborrar. |
|
tauler de joc |
taulell de joc |
|
tejemaneje |
tripijoc, martingala, trafica. |
|
tema |
Cal no abusar-ne >> COSA, QÜESTIÓ, MATÈRIA, ASSUMPTE.
—"Hem de parlar del tema" >> "Hem de parlar-ne". —"Això és un altre tema" >> "Això és una altra cosa". |
|
Aquest estiu pujaran les temperatures. |
Aquest estiu pujarà la temperatura. |
|
temerós |
temorós |
|
templat |
temperat |
|
tendinitis |
tendonitis |
|
no tinc ànims de fer-ho |
no em veig amb cor de fer-ho no tinc cor de fer-ho no tinc esma per a fer-ho. |
|
tenir ganes a algú |
tenir bola a algú tenir tírria a algú tenir mania a algú |
|
tentempié |
1. queixalada, refrigeri, piscolabis.
2. [ninot] saltamartí. |
|
llançar per terra, fotre per terra "ha fotut per terra totes les esperances" |
engegar a rodar |
|
posar terra de per mig |
fotre el camp |
|
se'l va empassar la terra |
es va fer fonedís |
|
traga'm, terra! |
voldria fondre'm! |
|
fals testimoni |
fals testimoniatge |
|
tiesso |
encarcarat, dret, enterc, rígid, tens. |
|
timar |
estafar, enganyar, engalipar, ensarronar. |
|
ser bon tio |
ser bon noi ser bon xicot ser bon paio |
|
tenir un bon enchufe |
tenir uns bons padrins tenir el pare alcalde tenir una bona moma tenir uns bons contactes tenir una bona col·locació estar ben apadrinat |
|
la model té bon tipus |
té bona planta té bona figura |
|
de cap tipus |
de cap mena |
|
cap tipo de cap tipus de |
cap cap mena de
**cap tipus de** **tot tipus de** |
|
jugar-se el tipo |
jugar-se la pell |
|
tiquismiquis |
primmirat tocat i posat llepafils escarafallós carregat de romanços |
|
d'un tiron |
d'una tirada sense parar |
|
ser tocaios |
ser homònims dir-se igual |
|
val més que surti, a veure si li toca l'aire |
... a veure si EL toca l'aire.
["tocar" és transitiu quan vol dir "afectar directament"].
["el toca el sol a la cara"] |
|
1. tocar l'armari amb els peus.
2. tocar a l'armari amb els peus. |
1. tocar l'armari = estendre el peu per arribar a tenir-hi contacte.
2. tocar a l'armari = estar-hi en contacte, sense haver estès el peu. |