Use LEFT and RIGHT arrow keys to navigate between flashcards;
Use UP and DOWN arrow keys to flip the card;
H to show hint;
A reads text to speech;
22 Cards in this Set
- Front
- Back
Què es qüestiona de les tasques logicoformals? |
La falta de validesa ecològica. |
|
Quina alternativa sorgeix al raonament logicoformal? |
El raonament informal. |
|
Accepcions de raonament informal |
Raonament quotidià Generació i avaluació d'arguments Solució de problemes mal definits que impliquen elaboració d'explicacions o presa de decisions en situacions d'incertesa. |
|
Que considera Galotti? |
Que raonament informal i raonament quotidió són termes equivalents. |
|
Quina és la primera opció proposada per Galotti? |
El raonament formal forma part del raonament quotidià, essent estructuralment equivalents.
En el quotidià necessitem usar coneixements addicionals no inclosos en el plantejament del problema. |
|
Quina és la segona opció proposada per Galotti? |
El raonament formal i el quotidià constitueixen dos tipus de raonament diferents però comparteixen els processos i habilitats que es posen en marxa a l'hora de resoldre el problema.
El formal implica més esforç i complexitat. |
|
Quina és la tercera opció proposada per Galotti? |
El raonament formal i el quotidià constitueixen dos tipus de raonament difenrets que representen la posada en marxa de processos molt diferents i tenen només alguns punts en comú.
El formal té una estructura en forma de cadena i el quotidià de forquilla amb diferents probabilit.
Els arguments del quotidià són el resultat d'avaluar evidències contradictòries, amb els seus arguments a favor i en contra. En el formal només hi ha una alternativa correcta.
En el quotidià cal buscar informació de diferents fonts. Els arguments del formal pertanyen a un món tancat. |
|
Proves empíriques de la primera suposició de Galotti |
Una millora en el pensament formal amb entrenament específic hauria de representar una millora en el quotidià.
Hi ha algunes millores en el cas del raonament inductiu i en contextos familiars i quotidians. No es pot descartar la suposició. |
|
Proves empíriques de la segona suposició de Galotti. |
La majoria de persones tenen més problemes per resoldre tasques lògiues amb continguts abstractes que tasques quotidianes.
Avalaria la suposició. |
|
Proves empíriques de la tercera suposició de Galotti. |
En el raonament quotidià trobem habitualment problemes mal definits, però també ben definits. |
|
Primera acepció del raonament informal |
Procés mitjançant el qual generem o avaluem arguements referits a continguts no abstractes i en contextos quotidians. |
|
Segona acepció del raonament informal |
Habilitats d'argumentació que s'utilitzen en alguns problemes mal definits i altres situacions.
L'estat final no està ben definit. Calen arguments per justificar la solució. |
|
Tercer acepció del raonament informal |
Procés que es duu a terme per resoldre problemes mal definits en general i presa de decisions en situacions d'incertesa.
A més de l'estat final, els operadors estan mal definits, o l'estat inicial.
S'estudien els judicis de probabilitat sobre les evidències o situacions presentades. |
|
Habilitats per la solució e problemes mal definits |
Segons el model de Kitchener:
1) Nivell cognitiu: regles i estratègies per fer inferències adequades. 2) Nivell metacognitiu: autoregulació. 3) Nivell epistemològic: processos de monitoratge referits a la naturalesa epistèmica del problema.
Els problemes ben definits no necessiten el nivell 3. |
|
Models sobre el pensament epistemològic |
Model seqüencial de King i Kitchener. Model de Kuhn i Winstock |
|
En què consisteix el model de King i Kitchener? |
És un model de pensament epistemològic, seqüencial de tres estadis:
1) Pensament prereflexiu. 2) Pensament quasireflexiu. 3) Pensament reflexiu |
|
En què consistein el model de Kuhn i Weinstock? |
Per desenvolupar el pensament epistemològic cal coordinar els aspectes objectius i subjectius del coneixement. Hi ha 4 nivells:
1) Nivell realista: el coneixement és objectiu, vertader i extern (llibre, expert, professor). 2) Nivell absolutista: el pensament crític és un instrument per poder comparar afrimacions oposades del nivell 1. 3) Nivell múltiple: no hi ha coneixement vertader. Totes les opinions són possibles. 4) Nivell avaluador: No totes són igualment vàlides. Algunes són millors. |
|
El raonament quotidià pot ser identificat amb el raonament informal? |
No, perquè també inclou el raonament formal. |
|
Quins biaxios té el raonament informal? |
Biaixos socials. Biaixos afectivomotivacionals. |
|
Quins són els biaixos i heurístics socials del raonament informal? |
Heurístic de representativitat. Heuristic de disponibilitat o accessibilitat. Error fonamental d'atribució. Biaix egocèntric. Vigilància automàtica. Rumiar, pensar massa. Dissonància cognitiva. Polarització de les opinions. |
|
Quins són els biaixos afectivomotivacionals del raonament informal? |
Els afectes i sentiments que acompanyen una tasca generen efecte de primacia. L'estil de processament e la informació produeix biaixos cognitius. Biaixos deguts a les creences: grau d'implicació afectiva de la persona en la tasca. Efecte de congruència amb l'estat emocional: estat anímic, emocions: els judicis sobre altres persones i arguments són més favorables quan l'estat d'ànim és positiu.
|
|
Quines estratègies podem fer servir per evitar els biaixos emocionals del raonament informal? |
El model d'infusió afectiva permet predir i explicar aquests efectes:
· Estratègia de processament directe. · Estratègia de processament motivat. · Estratègia de processament heurístic.
|